Anúnciate en Noticias Jurídicas Newsletter Colabora con nosotros

TIENDA LA LEY

LA LEY. Librería Jurídica Online Profesional

TIENDA LIBROS FORMACIÓN BASES DE DATOS REVISTAS SOFTWARE DE GESTIÓN OBRAS ACTUALIZABLES

Base de Datos de Legislaci髇

Decreto 6/2012, de 3 de febrero, de evaluaci髇 y certificaci髇 de conocimientos de lengua catalana

Ficha:
  • 觬gano CONSEJERIA DE EDUCACION, CULTURA Y UNIVERSIDADES
  • Publicado en BOIB n鷐. 19 de
  • Vigencia desde 08 de Febrero de 2012. Revisi髇 vigente desde 08 de Febrero de 2012
Versiones/revisiones:

Sumario

Derogado por
Ir a Norma D 87/2012 de 16 Nov. CA Illes Balears (evaluaci髇 y certificaci髇 de conocimientos de lengua catalana)
Ir a Norma Acuerdo Consejo de Gobierno de 23 Nov. 2012 CA Illes Balears (anexos del Decreto 87/2012, de 16 de noviembre, de evaluaci髇 y certificaci髇 de conocimientos de lengua catalana)


Ir a Norma derogadora Ir a Norma derogadora D [BALEARES] 6/2012, 3 febrero, derogado por el D [BALEARES] 87/2012, 16 noviembre, de evaluaci髇 y certificaci髇 de conocimientos de lengua catalana (獴.O.I.B. 17 noviembre) y por el Acuerdo [BALEARES] 23 noviembre 2012, por el que se aprueban los anexos del D 87/2012, 16 noviembre, de evaluaci髇 y certificaci髇 de conocimientos de lengua catalana (獴.O.I.B. 24 noviembre), el 18 de noviembre de 2012.

Mediante el Decreto 16/2011, de 25 de febrero, de evaluaci髇 y certificaci髇 de conocimientos de lengua catalana, se modificaron los certificados que acreditaban de manera oficial los conocimientos de catal醤 de la poblaci髇 adulta, incluidas las personas residentes fuera del dominio lingstico, para adaptarlos a los niveles comunes de referencia para la evaluaci髇 de lenguas modernas del Consejo de Europa, recogidos el a駉 2001 en el documento Marco europeo com鷑 de referencia para las lenguas: aprender, ense馻r, evaluar.

Mediante el Decreto 12/2011, de 18 de junio, del presidente de las Islas Baleares, por el que se establecen las competencias y la estructura org醤ica b醩ica de las consejer韆s de la Administraci髇 de la Comunidad Aut髇oma de las Islas Baleares, modificado por el Decreto 23/2011, de 5 de agosto, y por el Decreto 33/2011, de 4 de noviembre, se determin la composici髇 del Gobierno y se estableci una nueva estructura de la Administraci髇 de la Comunidad Aut髇oma de las Islas Baleares.

As pues, teniendo en cuenta las circunstancias econ髆icas, se procedi a una reestructuraci髇 de la Administraci髇 p鷅lica seg鷑 criterios de eficacia y eficiencia en el uso de los recursos p鷅licos, de racionalizaci髇 del gasto p鷅lico, de simplificaci髇 de la estructura administrativa y de servicio a la ciudadan韆.

Entre otros cambios, se agruparon en la Direcci髇 General de Cultura y Juventud las competencias de las anteriores direcciones generales de Pol韙ica Lingstica, Cultura y Juventud.

Actualmente el Gobierno de las Islas Baleares est impulsando una reestructuraci髇 del sector p鷅lico instrumental auton髆ico, inspirada nuevamente en los principios de eficacia y eficiencia en el uso de los recursos p鷅licos. La Ley 7/2010, de 21 de julio, del Sector P鷅lico Instrumental de la Comunidad Aut髇oma de las Islas Baleares, regula el r間imen general de organizaci髇 y de funcionamiento del sector p鷅lico instrumental de esta Comunidad Aut髇oma, teniendo especial atenci髇 a que la transformaci髇 del sector p鷅lico existente se haga bajo los principios de eficacia, de econom韆 y de participaci髇.

Siguiendo los criterios de eficacia y eficiencia en el uso de los recursos p鷅licos mencionados m醩 arriba, y con el objetivo de optimizar los recursos de la Administraci髇 de la Comunidad Aut髇oma de las Islas Baleares, este Decreto modifica el Decreto 16/2011 a fin de que la Direcci髇 General de Cultura y Juventud, que ejerce las competencias en materia de pol韙ica lingstica, pueda encargar la convocatoria y la administraci髇 de las pruebas de conocimientos de lengua catalana que organiza a alguno de los entes del sector p鷅lico instrumental de la Administraci髇, siempre que lo permita el objeto previsto en los Estatutos de este ente.

Asimismo, se modifica la composici髇 de la Comisi髇 T閏nica de Evaluaci髇 de Conocimientos de Catal醤 para dar entrada a instituciones que hab韆n quedado al margen y porque se considera necesario que esta Comisi髇 se encargue tambi閚 de supervisar los criterios y la calidad de las pruebas del certificado de conocimientos espec韋icos de lenguaje administrativo.

Por otra parte, teniendo en cuenta la experiencia de la convocatoria de julio de 2011, se han llevado a cabo algunos reajustes en el contenido de los anexos del Decreto 16/2011.

Por todo esto, para facilitar el cumplimiento de los art韈ulos 2, 35 y 36 y de la disposici髇 adicional primera de la Ley 3/1986, de 29 de abril, de Normalizaci髇 Lingstica en las Islas Baleares, a propuesta del consejero de Educaci髇, Cultura y Universidades, de acuerdo con el Consejo Consultivo y habi閚dolo considerado el Consejo de Gobierno en la sesi髇 de d韆 3 de febrero de 2012,

DECRETO

Cap韙ulo I

Disposiciones generales

Art韈ulo 1 Objeto

El objeto de este Decreto es regular los certificados oficiales de conocimientos de lengua catalana y las pruebas para obtenerlos.

Art韈ulo 2 羗bito de aplicaci髇

Pueden tomar parte en las pruebas para la obtenci髇 de los certificados regulados en este Decreto las personas mayores de diecis閕s a駉s en el momento de hacer la inscripci髇, de cualquier nacionalidad, que quieran obtener la acreditaci髇 de su conocimiento de catal醤 al margen de los estudios acad閙icos.

Art韈ulo 3 Competencia

1. Corresponde a la Consejer韆 de Educaci髇, Cultura y Universidades, a trav閟 de la Direcci髇 General de Cultura y Juventud, convocar y administrar las pruebas de conocimientos de lengua catalana, sin perjuicio de que pueda encargar la convocatoria y la administraci髇 de estas pruebas a cualquier ente, organismo o entidad del sector p鷅lico de la Administraci髇 de la Comunidad Aut髇oma de las Islas Baleares adscrito a la Consejer韆 de Educaci髇, Cultura y Universidades, siempre que lo permita el objeto previsto en los Estatutos de este ente.

2. Corresponde a la Consejer韆 de Educaci髇, Cultura y Universidades, por medio de la Direcci髇 General de Cultura y Juventud, expedir los certificados que regula este Decreto.

3. La Direcci髇 General de Cultura y Juventud, con el asesoramiento de la Universidad de las Islas Baleares, tiene que velar para que las pruebas que prev este Decreto sean adecuadas a la funci髇 social que cumplen de acuerdo con la realidad sociolingstica de cada momento, los criterios pedag骻icos, la evoluci髇 del sistema educativo, el respeto a la normativa del Instituto de Estudios Catalanes, los avances de la lingstica y los criterios de evaluaci髇 de lenguas europeas. Tambi閚 tiene que procurar que se garantice la coordinaci髇 de las pruebas con las de los organismos encargados de la evaluaci髇 de conocimientos de catal醤 de los otros territorios de habla catalana. Adem醩, tiene que garantizar que las pruebas midan los objetivos explicitados en los anexos 1 y 2.

4. Para la organizaci髇 y la administraci髇 de las pruebas, la Direcci髇 General de Cultura y Juventud, o el ente al que 閟ta encargue la gesti髇 de las pruebas, si es el caso, puede recurrir a personal auxiliar colaborador que tiene que acreditar, como m韓imo, el nivel B2 de conocimientos de catal醤, mediante un certificado expedido u homologado por la misma Direcci髇 General.

Cap韙ulo II

Certificados

Art韈ulo 4 Certificados

La Direcci髇 General de Cultura y Juventud expedir dos tipos de certificados oficiales de conocimientos de lengua catalana: certificados de conocimientos generales y certificados de conocimientos espec韋icos.

Art韈ulo 5 Certificados de conocimientos generales de lengua catalana

Los certificados oficiales de conocimientos generales de lengua catalana son los siguientes:

  • a) Certificado de nivel A2 (nivel b醩ico): acredita un dominio del uso de la lengua, tanto oral como escrito, que permite desarrollar con autonom韆 una actividad comunicativa b醩ica, pero suficiente, propia de las situaciones m醩 habituales de comunicaci髇.
  • b) Certificado de nivel B1 (nivel umbral): acredita un dominio del uso de la lengua, tanto oral como escrito, que permite hacer frente a la mayor parte de situaciones lingsticas comunicativas que pueden aparecer sobre temas relativos al trabajo, a la escuela, a la familia y al ocio.
  • c) Certificado de nivel B2 (nivel avanzado): acredita un dominio del uso de la lengua, tanto oral como escrito, que permite hacer frente a situaciones lingsticas comunicativas que pueden aparecer sobre temas tanto concretos como abstractos, incluyendo discusiones t閏nicas en el campo de la especializaci髇 profesional del hablante.
  • d) Certificado de nivel C1 (nivel de domino funcional efectivo): acredita un dominio del uso de la lengua, tanto oral como escrito, que permite al hablante hacer frente a situaciones lingsticas comunicativas que pueden aparecer sobre temas complejos, tanto con respecto a la expresi髇 como a la comprensi髇, y su competencia lingstica comunicativa le permite expresarse con una fluidez y espontaneidad notables, y con un uso controlado de estructuras organizativas y de mecanismos de cohesi髇.
  • e) Certificado de nivel C2 (nivel de dominio): acredita un dominio del uso de la lengua, tanto oral como escrito, que permite al hablante hacer frente a situaciones lingsticas comunicativas que pueden aparecer sobre cualquier tema. El hablante entiende sin ning鷑 esfuerzo cualquier mensaje; reconstruye hechos y argumentos, y distingue matices sutiles de significado, incluso en las situaciones m醩 complejas.

Art韈ulo 6 Certificado de conocimientos espec韋icos de lenguaje administrativo (nivel E)

El certificado de nivel E, de conocimientos espec韋icos de lenguaje administrativo, acredita la capacidad de comprender los textos administrativos usuales y de elaborarlos con adecuaci髇 y correcci髇.

Cap韙ulo III

Pruebas de lengua catalana

Art韈ulo 7 Convocatoria de las pruebas

1. Con car醕ter general, corresponde al director general de Cultura y Juventud convocar las pruebas para la obtenci髇 de los certificados oficiales de conocimientos de lengua catalana a los que hacen referencia los art韈ulos 5 y 6 de este Decreto. En caso de que la Direcci髇 General de Cultura y Juventud encargue la gesti髇 de las pruebas a un ente del sector p鷅lico de acuerdo con el art韈ulo 3 de este Decreto, quien tiene que convocar las pruebas es el presidente o la persona que tenga competencia para ello. La convocatoria ser siempre mediante una resoluci髇 que se publicar en el BOIB.

2. Para cada certificado, hay que prever, como m韓imo, una convocatoria anual.

3. Las convocatorias tienen que indicar:

  • a) Los certificados objeto de convocatoria.
  • b) Las fechas de las pruebas escritas y las localidades donde se llevar醤 a cabo.
  • c) Las fechas, los plazos y los lugares de inscripci髇.
  • d) El importe de los derechos de examen.
  • e) Las fechas y los lugares de publicaci髇 de resultados y el procedimiento de revisi髇 de examen.
  • f) La composici髇 de los tribunales.
  • g) Los requisitos necesarios para solicitar la adaptaci髇 de la prueba.

Art韈ulo 8 Requisitos para la inscripci髇 a las pruebas

1. Para inscribirse a las pruebas reguladas en este Decreto no se exige ning鷑 requisito acad閙ico.

2. Para inscribirse a las pruebas del certificado E, de conocimientos espec韋icos de lenguaje administrativo, como requisito previo se debe acreditar, como m韓imo, el certificado C1 de lengua catalana u otro que la Direcci髇 General de Cultura y Juventud haya declarado equivalente.

3. No es posible inscribirse a las pruebas de un certificado obtenido en una convocatoria anterior.

Art韈ulo 9 Estructura y contenido de las pruebas

La descripci髇 de los conocimientos de lengua y la estructura y las 醨eas correspondientes a la prueba de cada uno de los certificados son las que figuran en los anexos 1 y 2 de este Decreto.

Cap韙ulo IV

Comisi髇 T閏nica de Evaluaci髇 de Conocimientos de Catal醤 y tribunales evaluadores

Art韈ulo 10 Creaci髇 de la Comisi髇 T閏nica de Evaluaci髇 de Conocimientos de Catal醤

1. Se crea la Comisi髇 T閏nica de Evaluaci髇 de Conocimientos de Catal醤 para los certificados de conocimientos generales y espec韋icos de lengua catalana a los que se hace referencia en los art韈ulos 5 y 6 de este Decreto.

2. Los miembros de la Comisi髇 tienen que cumplir al menos uno de los requisitos siguientes:

  • a) Ser personal funcionario o laboral con tareas de asesoramiento lingstico de la Administraci髇 de la Comunidad Aut髇oma de las Islas Baleares, del sector p鷅lico instrumental de la Comunidad Aut髇oma de las Islas Baleares o de otras administraciones.
  • b) Ser personal funcionario de carrera de la Administraci髇 de la Comunidad Aut髇oma de las Islas Baleares de los cuerpos de profesores de ense馻nza secundaria o de escuela oficial de idiomas de la especialidad de lengua catalana y literatura, o ser profesor de universidad del 醨ea de conocimiento de filolog韆 catalana.
  • c) Tener la licenciatura en filolog韆 catalana o el grado de lengua y literatura catalanas.

3. La Direcci髇 General de Cultura y Juventud tiene que garantizar que todos los miembros de la Comisi髇 reciban la formaci髇 pertinente en evaluaci髇 de lengua.

Art韈ulo 11 Nombramiento de la Comisi髇 T閏nica de Evaluaci髇 de Conocimientos de Catal醤

1. La Comisi髇 tiene que estar integrada por un n鷐ero no superior a veinte miembros:

  • a) Un presidente, que tiene que ser el jefe del Departamento de Lengua de la Direcci髇 General de Cultura y Juventud o a la persona en quien delegue.
  • b) Un secretario, que tiene que ser el jefe de secci髇 del 羠ea de Evaluaci髇 y Certificaci髇 de Conocimientos de Catal醤 de la Direcci髇 General de Cultura y Juventud.
  • c) Ocho vocales nombrados por el director general de Cultura y Juventud, entre los cuales tiene que haber tres representantes del 羠ea de Evaluaci髇 y Certificaci髇 de Conocimientos de Catal醤 y un representante del Servicio de Ense馻nza del Catal醤.
  • d) Un n鷐ero no superior a diez vocales, designados por las instituciones y entidades siguientes:
    • - Un vocal designado por el Departamento de Filolog韆 Catalana y Lingstica General de la Universidad de las Islas Baleares (UIB).
    • - Un vocal designado por el coordinador acad閙ico del Plan de Reciclaje y Formaci髇 Lingstica y Cultural del Instituto de Ciencias de la Educaci髇 (ICE).
    • - Un vocal designado por el Departamento de Formaci髇 y Selecci髇 de la Escuela Balear de Administraci髇 P鷅lica (EBAP).
    • - Un vocal designado por el Instituto de Estudios Bale醨icos (IEB).
    • - Un vocal designado por la Obra Cultural Balear (OCB).
    • - Un vocal designado por la Escuela Municipal de Mallorqu韓.
    • - Un vocal designado por el Consejo Insular de Mallorca.
    • - Un vocal designado por el Consejo Insular de Ibiza.
    • - Un vocal designado por el Consejo Insular de Menorca.
    • - Un vocal designado por el Consejo Insular de Formentera.

2. Los miembros de la Comisi髇 son nombrados mediante una resoluci髇 del director general de Cultura y Juventud, que se tiene que publicar en el BOIB, por un periodo de dos a駉s, transcurrido el cual pueden volver a ser designados y nombrados. La Comisi髇 vigente podr actuar, una vez finalizado el periodo de dos a駉s, hasta que se nombre una nueva.

3. Los 髍ganos que designen a los vocales a los que se refiere la letra d podr醤, de manera motivada, solicitar que se revoque el nombramiento del vocal correspondiente para designar a otro.

Art韈ulo 12 Funciones de la Comisi髇 T閏nica de Evaluaci髇 de Conocimientos de Catal醤

Las funciones de la Comisi髇 son las siguientes:

  • a) Garantizar la validez, la fiabilidad y la viabilidad de las pruebas para la obtenci髇 de los certificados oficiales de conocimientos generales y espec韋icos de lengua catalana.
  • b) Garantizar que las pruebas y los certificados de conocimientos generales de lengua catalana regulados en este Decreto se ajusten a las directrices del Consejo de Europa propuestas en el Marco europeo com鷑 de referencia para las lenguas: aprender, ense馻r, evaluar.
  • c) Establecer los criterios de puntuaci髇 y correcci髇 de las pruebas.
  • d) Emitir informes sobre t韙ulos, diplomas y certificados de lengua catalana no incluidos en la normativa que desarrolle este Decreto y proponer, si corresponde, la equivalencia correspondiente a la Direcci髇 General de Cultura y Juventud para que la tramite mediante una orden del consejero de Educaci髇, Cultura y Universidades, tal como establece la disposici髇 adicional segunda de este Decreto.
  • e) Proponer los miembros de los tribunales evaluadores de conocimientos generales y espec韋icos de lengua catalana para que los nombre el director general de Cultura y Juventud o bien, en el caso de que se encargue la gesti髇 de las pruebas a un ente del sector p鷅lico, para que los nombre el presidente de este ente o la persona que tenga la competencia para ello.
  • f) Proponer colaboradores para la correcci髇 de las pruebas, de acuerdo con el art韈ulo 15.8 de este Decreto, para que los nombre el director general de Cultura y Juventud o bien, en el caso de que se encargue la gesti髇 de las pruebas a un ente del sector p鷅lico, para que los nombre el presidente de este ente o la persona que tenga la competencia para ello.

Art韈ulo 13 Constituci髇 de la Comisi髇 T閏nica de Evaluaci髇 de Conocimientos de Catal醤

Una vez nombrados los miembros de la Comisi髇, el presidente los convocar para que se constituya. Para que sea v醠ida la constituci髇 de la Comisi髇, tienen que asistir, como m韓imo, el presidente, el secretario y nueve vocales.

Art韈ulo 14 R間imen de funcionamiento de la Comisi髇 T閏nica de Evaluaci髇 de Conocimientos de Catal醤

1. La Comisi髇 se tiene que reunir, a instancia del presidente, antes de que se publique la convocatoria de las pruebas para la obtenci髇 de los certificados oficiales de conocimientos generales y espec韋icos de lengua catalana para elaborar la propuesta de nombramiento de los miembros de los tribunales evaluadores de conocimientos generales y espec韋icos de lengua catalana. Estos tribunales actuar醤 aut髇omamente para cada certificado del cual se hayan convocado pruebas, de acuerdo con el art韈ulo 15 de este Decreto.

2. La Comisi髇 se tiene que reunir cada vez que alguna instituci髇 u organismo p鷅lico cree un t韙ulo, diploma o certificado de conocimientos generales o espec韋icos de lengua catalana no reconocido hasta entonces por la Direcci髇 General de Cultura y Juventud, con la finalidad de emitir un informe sobre la conveniencia o no de establecer la equivalencia con los certificados de esta Direcci髇 General.

3. La Comisi髇 se tiene que reunir, en sesi髇 extraordinaria, a iniciativa del presidente o a petici髇, como m韓imo, de la mitad de los miembros que la integran.

4. En caso de que haya empate a la hora de adoptar acuerdos, el presidente decidir con su voto de calidad.

5. En cuanto al funcionamiento, la Comisi髇 se tiene que regir por lo que recogen los art韈ulos 22 a 27 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de R間imen Jur韉ico de las Administraciones P鷅licas y del Procedimiento Administrativo Com鷑.

Cap韙ulo V

Constituci髇 y funcionamiento de los tribunales evaluadores

Art韈ulo 15 Constituci髇 de los tribunales evaluadores de conocimientos generales y espec韋icos de lengua catalana

1. Para cada convocatoria de pruebas de conocimientos generales y espec韋icos de lengua catalana a que hacen referencia los art韈ulos 5 y 6 de este Decreto, el director general de Cultura y Juventud tiene que nombrar, a propuesta de la Comisi髇, un tribunal para cada certificado del cual se convoquen pruebas. En caso de que la Direcci髇 General encargue la gesti髇 de las pruebas a un ente del sector p鷅lico de acuerdo con el art韈ulo 3 de este Decreto, el nombramiento de los tribunales corresponder al presidente de este ente o a la persona que tenga competencia para ello.

2. Estos tribunales tienen que estar integrados, como m韓imo, por un presidente, un secretario y tres vocales, con los suplentes correspondientes. Al menos dos de los componentes de cada tribunal tienen que ser miembros de la Comisi髇 T閏nica de Evaluaci髇 de Conocimientos de Catal醤 a que hace referencia el art韈ulo 11 de este Decreto.

3. Los miembros de los tribunales evaluadores de conocimientos generales tienen que cumplir alguno de los requisitos del art韈ulo 10.2 de este Decreto.

Por otra parte, los miembros de los tribunales evaluadores de conocimientos espec韋icos tienen que cumplir el requisito de la letra a del art韈ulo 10.2 de este Decreto o bien el de las letras b y c del mismo art韈ulo y, en este 鷏timo caso, acreditar el certificado de conocimientos de lenguaje administrativo o bien una experiencia m韓ima de un a駉 en asesoramiento en lenguaje administrativo.

4. Para la constituci髇 de los tribunales y para poder actuar, tienen que estar presentes, como m韓imo, el presidente, el secretario y un vocal.

5. El secretario tiene que extender acta de cada sesi髇, que tienen que firmar todos los miembros asistentes. Cualquier miembro del tribunal puede hacer constar en acta su voto contrario al acuerdo adoptado, la abstenci髇 y los motivos que la justifican o el sentido favorable de su voto. De acuerdo con el art韈ulo 24 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de R間imen Jur韉ico de las Administraciones P鷅licas y del Procedimiento Administrativo Com鷑, hay que tener presente que no se pueden abstener en las votaciones las personas que, por su condici髇 de autoridades o personal al servicio de las administraciones p鷅licas, tengan la condici髇 de miembros de 髍ganos colegiados.

6. Las funciones de los tribunales son las siguientes:

  • a) Elaborar y corregir las pruebas.
  • b) Supervisar el desarrollo de las pruebas.
  • c) Revisar las pruebas de los examinandos que lo soliciten.
  • d) Aprobar los resultados.
  • e) Informar sobre los recursos de alzada que se presenten contra las decisiones de los tribunales.

7. Contra las decisiones de los tribunales se puede interponer un recurso de alzada ante el director general de Cultura y Juventud o bien, en el caso de que se encargue la gesti髇 de las pruebas a un ente del sector p鷅lico, ante el presidente de este ente o la persona que tenga la competencia para resolverlo.

8. Para la correcci髇 de las pruebas de conocimientos generales, los tribunales pueden recurrir, siempre que esta tarea no se pueda cubrir con el personal propio del 羠ea de Evaluaci髇 y Certificaci髇 de Conocimientos de Catal醤 o del ente que tenga encargada la gesti髇 de las pruebas, a los colaboradores que la Comisi髇 haya propuesto previamente a la Direcci髇 General de Cultura y Juventud o al ente al cual la Direcci髇 General encargue la gesti髇 de las pruebas, de acuerdo con el art韈ulo 12.f. Estos colaboradores, que actuar醤 siempre bajo la direcci髇 del tribunal y no intervendr醤 en la calificaci髇 final de los ejercicios, tienen que cumplir alguno de los requisitos indicados en el art韈ulo 10.2 de este Decreto. La Comisi髇 puede proponer tambi閚 colaboradores con otras titulaciones siempre que acrediten experiencia en evaluaci髇 de lengua catalana o en tareas de asesoramiento lingstico y dispongan del certificado C2 de conocimientos de catal醤 o uno de equivalente. La Direcci髇 General de Cultura y Juventud tiene que garantizar que los colaboradores reciban la formaci髇 pertinente sobre evaluaci髇 de conocimientos de catal醤 seg鷑 las directrices del Consejo de Europa.

9. Para la correcci髇 de las pruebas del certificado E, el tribunal puede recurrir, siempre que esta tarea no se pueda cubrir con el personal propio del 羠ea de Evaluaci髇 y Certificaci髇 de Conocimientos de Catal醤 o del ente que tenga encargada la gesti髇 de las pruebas, a los colaboradores que la Comisi髇 haya propuesto previamente a la Direcci髇 General de Cultura y Juventud o al ente al cual la Direcci髇 General encargue la gesti髇 de las pruebas, de acuerdo con el art韈ulo 12.f. Estos correctores tienen que cumplir el requisito de la letra a del art韈ulo 10.2 de este Decreto o bien el de las letras b y c del mismo art韈ulo y, en este 鷏timo caso, acreditar el certificado de conocimientos de lenguaje administrativo o bien una experiencia m韓ima de un a駉 en asesoramiento en lenguaje administrativo. Estos correctores actuar醤 siempre bajo la direcci髇 del tribunal y no intervendr醤 en la calificaci髇 final de las pruebas.

10. Una vez acabado el proceso de evaluaci髇 de cada convocatoria, despu閟 del tr醡ite de revisi髇 de los ex醡enes, los tribunales tienen que entregar a la Direcci髇 General de Cultura y Juventud las actas de cada sesi髇, la documentaci髇 complementaria y una copia de la prueba en soporte inform醫ico, para que la Direcci髇 General publique en el BOIB una resoluci髇 con la relaci髇 de aptos de cada certificado de acuerdo con los resultados aprobados por los tribunales y emita los certificados correspondientes.

En caso de que la Direcci髇 General de Cultura y Juventud encargue la gesti髇 de las pruebas a un ente del sector p鷅lico de acuerdo con lo que se indica en el art韈ulo 3 de este Decreto, los tribunales deber醤 entregar la documentaci髇 mencionada y el soporte inform醫ico a este ente para que publique en el BOIB una resoluci髇 con la relaci髇 de aptos de cada certificado de acuerdo con los resultados aprobados por los tribunales. Finalmente el ente deber entregar las actas, la documentaci髇 complementaria y el soporte inform醫ico a la Direcci髇 General de Cultura y Juventud para que emita los certificados correspondientes.

Cap韙ulo VI

Expedici髇 y registro de certificados

Art韈ulo 16 Expedici髇 y registro de certificados

1. Corresponde al director general de Cultura y Juventud expedir los certificados a las personas que hayan superado las pruebas correspondientes. Estos certificados tienen que incorporar se馻les de autenticidad y se tienen que numerar mediante series alfanum閞icas.

2. Corresponde a la Direcci髇 General de Cultura y Juventud llevar el Registro de certificados de conocimientos de catal醤, que tiene car醕ter administrativo, en el cual se inscriben los datos estrictamente identificativos de las personas que los han obtenido y la identificaci髇 alfanum閞ica de los certificados.

DISPOSICIONES ADICIONALES

Disposici髇 adicional primera

Este Decreto no es de aplicaci髇 a los certificados de conocimientos de catal醤 que expide el Instituto Ramon Llull ni a las pruebas para obtenerlos dentro del 醡bito de sus competencias.

Disposici髇 adicional segunda

Los t韙ulos, diplomas y certificados que, de acuerdo con el art韈ulo 14.2, sean considerados equivalentes a los certificados que regula este decreto a propuesta de la Comisi髇 T閏nica de Evaluaci髇 de Conocimientos de Catal醤, se establecer醤 mediante una orden del consejero de Educaci髇, Cultura y Universidades.

Disposici髇 adicional tercera

Los estudios acad閙icos que sean considerados equivalentes a los certificados que regula este decreto se establecer醤 mediante una orden del consejero de Educaci髇, Cultura y Universidades.

Disposici髇 derogatoria 鷑ica

Quedan derogadas todas las disposiciones de rango igual o inferior que se opongan a lo que establece este Decreto o lo contradigan y, expresamente, el Decreto 16/2011, de 25 de febrero, de evaluaci髇 y certificaci髇 de conocimientos de lengua catalana.

Ir a Norma afectada

DISPOSICIONES FINALES

Disposici髇 final primera

Se autoriza al consejero de Educaci髇, Cultura y Universidades a dictar las disposiciones que sean necesarias para desplegar este Decreto.

Disposici髇 final segunda

Este Decreto entrar en vigor al d韆 siguiente de haber sido publicado en el Bolet韓 Oficial de las Islas Baleares.

ANNEX 1

DESCRIPCI DELS CERTIFICATS DE CONEIXEMENTS GENERALS DE LLENGUA CATALANA

Certificat de nivell A2

1. Objectiu general

La finalitat de la prova 閟 avaluar si l'examinand 閟 capa de comunicarse en situacions senzilles que exigeixin un intercanvi simple i directe d'informaci sobre temes de necessitat immediata (informacions personals, familiars i laborals b鄐iques).

Sabers i comportaments socioculturals Per poder comunicar-se amb garanties m韓imes d'鑨it, la persona que opta al certificat de nivell A2 ha de tenir coneixements b鄐ics dels referents i dels comportaments socioculturals m閟 rellevants dels territoris de parla catalana:

  • - Condicions de vida i organitzaci social:
  • - Identificaci personal: nom i dos llinatges, transmissi de noms i llinatges, noms i llinatges catalans m閟 freq黣nts, documents oficials d'identificaci (DNI, llibre de fam韑ia, passaport, NIE).
  • - La unitat familiar: tipus de fam韑ia (fam韑ia monoparental, fam韑ia de dues o tres generacions), vincles que uneixen les parelles (matrimoni civil o eclesi鄐tic, parelles de fet), concepte de fam韑ia pol韙ica (sogres, gendres i nores, cunyats).
  • - Calendari: dies festius, per韔des m閟 habituals de vacances, horaris dels establiments comercials, ritmes quotidians, salutacions segons el moment del dia.
  • - Plats t韕ics i begudes: horaris dels 鄍ats; la dieta mediterr鄋ia; convencions socials relacionades amb l'organitzaci dels men鷖, dels aliments que s'associen a cada plat i de l'ordre de consum dels aliments; tipus de plats segons la manera de cuinar (cuit, a la planxa, bullit, rostit); condiments que s'utilitzen en la cuina tradicional de les Illes Balears (oli d'oliva, all, julivert); paper del vi, el caf i altres begudes que acompanyen els 鄍ats; els plats t韕ics de les Illes Balears; convencions socials i comportament a l'hora de menjar; conceptes de tapa, aperitiu, raci.
  • - Feina: horaris, classificaci dels individus segons la seva situaci en relaci amb el mercat laboral (actiu, aturat, jubilat); concepte de funcionari.
  • - H郻its de consum: tipus d'establiments comercials i maneres de comprar- hi (botiga tradicional, gran superf韈ie, mercat), productes b鄐ics, preus i modalitats de pagament, tipus d'envasos (pot, paquet, capsa, bossa), conceptes de fer la compra i anar de compres, concepte de rebaixes, unitats i mesures de compra, 鑠oques de l'any en qu augmenta el consum (Nadal, setembre).
  • - Festes, cerim騨ies i celebracions: principals festes populars.
  • - Relacions interpersonals:
  • - Relacions sentimentals, familiars i d'amistat: concepte d'amic i conegut; convencions socials entre amics i familiars segons l'edat, el sexe i la relaci establerta; concepte de quedar amb amics; usos socials de la besada o l'abra鏰da entre familiars, amics i coneguts; convencions i comportaments relacionats amb les mostres d'afecte en p鷅lic.
  • - Relacions entre classes socials i generacions: normes de cortesia amb persones majors, convencions entre persones del mateix sexe i del sexe contrari.
  • - Relacions amb els companys de feina: activitats que normalment es comparteixen amb els companys de feina, convencions i normes de cortesia relacionades amb els superiors jer鄏quics i amb els subordinats.
  • - Relacions en l'鄊bit educatiu: conceptes d'alumne i de professor assumits per la societat, convencions i normes de cortesia entre professor i alumne segons l'etapa formativa.

2. Objectius espec韋ics

2.1. Comprensi oral

L'examinand ha de poder:

  • - Comprendre les expressions i el vocabulari m閟 freq黣nts sobre temes d'inter鑣 personal, i frases relacionades amb 鄏ees de prioritat immediata (per exemple, informaci personal i familiar molt b鄐ica, compres, lloc de resid鑞cia, ocupaci laboral), a condici que la parla sigui clara i lenta.
  • - Comprendre el llenguatge oral est鄋dard articulat amb claredat i certa lentitud sobre els temes quotidians, de vegades fins i tot sense la pres鑞cia de l'emissor, copsar-ne la idea principal i extreure'n informaci b鄐ica.
  • - Segmentar el discurs en les unitats significatives (fonemes, morfemes, paraules, etc.).
  • - Discriminar les diferents oposicions fonol騡iques: sord/sonor (per exemple, casar/ca鏰r), obert/tancat (per exemple, d[e]u/d[?]u/d[?]u), etc.
  • - Destriar, entre els diversos sons, expressions o idees reconegudes, els que semblen rellevants, segons els seus coneixements gramaticals i segons els seus interessos, agrupar-los en unitats coherents i deixar de banda els sons i els renous no distintius o les paraules que semblen no aportar dades rellevants (per exemple, eh..., id..., vull dir..., meam...).
  • - Activar tota la informaci que t de l'interlocutor o del tema que es tracta per preparar la comprensi del discurs.
  • - Comprendre la idea global de missatges i avisos curts, clars i senzills.
  • - Identificar generalment el tema d'una discussi si es duu a terme lentament i s'articula amb claredat.
  • - Comprendre indicacions senzilles sobre com anar, per exemple, d'un punt a un altre, a peu o amb transport p鷅lic.
  • - Identificar la idea principal de les not韈ies emeses per televisi sobre esdeveniments, accidents, etc., si el comentari s'acompanya d'imatges.
  • - Identificar el moment en qu es canvia de tema en els titulars de les not韈ies televisives i fer-se una idea del contingut principal de la not韈ia.
  • - Utilitzar una idea del significat general de textos i enunciats curts que tracten de temes quotidians concrets, per deduir, a partir del context, el sentit probable de paraules desconegudes.

2.2. Comprensi escrita

L'examinand ha de poder:

  • - Llegir (tamb en veu alta) i comprendre textos curts i senzills, en llengua est鄋dard, si contenen vocabulari freq黣nt i quotidi relacionat amb el seu entorn m閟 immediat, i extreure'n el sentit general.
  • - Extreure i reproduir paraules i expressions clau o frases curtes de textos curts que formen part de la compet鑞cia i l'experi鑞cia limitades de l'examinand.
  • - Recon鑙xer que una paraula nova t relaci amb una paraula coneguda (per exemple, moure/moviment).
  • - Passar per alt paraules noves que no s髇 importants per entendre el text.
  • - Comprendre els principals tipus de cartes i faxos d'鷖 habitual (cartes personals senzilles i breus, sol穕icituds d'informaci, comandes, confirmacions, missatges electr騨ics, etc.) sobre temes corrents.
  • - Trobar informaci espec韋ica i previsible en documents senzills d'鷖 quotidi, com prospectes, men鷖, anuncis, inventaris i horaris.
  • - Trobar una informaci espec韋ica en una llista i a飈lar la informaci cercada (per exemple, a les P鄃ines grogues per trobar un servei o un prove飀or).
  • - Comprendre els r鑤ols i els cartells habituals de llocs p鷅lics (carrers, restaurants, estacions de tren, lloc de feina, etc.), com ara adreces, instruccions i senyals de perill, anuncis publicitaris relacionats amb allotjaments, establiments hotelers i viatges.
  • - Identificar informaci espec韋ica d'escrits senzills, com ara cartes, opuscles, articles curts de diari que descriguin fets (un butllet meteorol騡ic, per exemple), fulls informatius senzills, hor騭cops, llistes de preus, ofertes de feina, etc.
  • - Seguir instruccions d'鷖 d'aparells d'鷖 corrent, com ara un tel鑖on p鷅lic, receptes de cuina senzilles, etc.
  • - Comprendre reglaments, per exemple de seguretat, que estiguin redactats de manera senzilla.
  • - Utilitzar una idea del significat general de textos i enunciats curts que tracten de temes quotidians concrets, per deduir, a partir del context, el sentit probable de paraules desconegudes.

2.3. Expressi oral i escrita

L'examinand ha de poder elaborar textos senzills i breus de car郼ter oral i escrit sobre temes familiars o d'inter鑣 personal, amb els recursos discursius i lingstics propis d'un parlant novell (expressions senzilles i lligades amb un nombre limitat de connectors). Per aix, ha d'activar diferents compet鑞cies comunicatives:

a) Compet鑞cia pragm鄑ica Compet鑞cia funcional

  • - L'examinand ha de poder emprar diferents tipus de text, que li serviran per definir l'鷖 funcional dels textos escrits i orals:
  • - Descripci. Ha de poder descriure, de manera molt senzilla, breu i lineal, objectes, persones i llocs propers (la fam韑ia, les seves condicions de vida, el seu bagatge educatiu i la feina).
  • - Narraci. Ha de poder expressar oralment i per escrit de manera molt senzilla, breu i lineal, qu ha passat o qu passa al seu voltant.
  • - Argumentaci. Ha de poder elaborar textos escrits i orals molt breus i senzills sobre temes d'inter鑣 personal per defensar una proposici, usant marcadors b鄐ics com ara perqu (per exemple, Estic enfadat perqu els nins es porten malament).
  • - Explicaci. Ha de poder escriure textos molt breus i senzills i parlar sobre temes d'inter鑣 general per pr騲ims al seu camp d'inter鑣 personal, amb una estructura l騡ica i lineal, amb l'鷑ic objectiu de mostrar, sense haver d'aportar justificacions.
  • - Instruccions. Ha de poder elaborar textos orals i escrits molt breus i senzills en segona persona (de vegades, per manca de recursos, pot rec髍rer a l'infinitiu), sobre temes relacionats amb el seu entorn m閟 immediat.
  • - L'examinand ha de dominar diferents g鑞eres textuals:

Escrits

  • - Documents personals: llistes de la compra, postals, notes breus (per recordar coses a fer, per anunciar un esdeveniment, etc.), felicitacions (de Nadal, d'aniversari, etc.), targetes personals, SMS, cartes i missatges electr騨ics personals breus (de presentaci, agra飉ent, excusa, etc.), invitacions (per a una festa, etc.).
  • - Documents produ飔s en qualitat de ciutad: formularis que han de contenir dades personals, xecs.
  • - Documents professionals i comercials: pressupost, comanda, albar, factura, rebut.

Orals

  • - Missatges a un contestador autom鄑ic, transaccions comercials b鄐iques i senzilles, conversa cara a cara sobre temes d'inter鑣 personal, conversa telef騨ica sobre temes de caire personal per cobrir necessitats b鄐iques i quotidianes.
  • - L'examinand ha d'analitzar, de manera intu飔iva, els elements de la situaci de comunicaci (emissor, receptor, prop騭it, etc.) i, segons aquests elements, ha de poder utilitzar adequadament les funcions lingstiques:
  • - Socialitzar. Ha de poder saludar i acomiadar-se. Ha de poder interessar- se per alg i donar resposta a mostres d'inter鑣. Ha de poder presentar-se (identificar-se). Ha de poder demanar perm韘. Ha de poder agrair. Ha de poder felicitar. Ha de poder demanar per alg. Ha de poder demanar perm韘. Ha de poder agrair. Ha de poder demanar disculpes. Ha de poder iniciar i tancar un contacte epistolar.
  • - Informar. Ha de poder: demanar i donar informaci sobre fets o esdeveniments; verificar informacions (ha de poder expressar que coneix o ignora un fet, ha de poder expressar que un fet 閟 cert o fals, ha de poder expressar que recorda o no alguna cosa); preguntar sobre prop騭its, intencions o desitjos i expressar-ne (ha de poder preguntar sobre la intenci o la voluntat de fer alguna cosa i expressar-la, ha de poder renunciar a fer alguna cosa, ha de poder preguntar sobre el desig de fer alguna cosa i expressar-lo, ha de poder expressar el desig de no fer alguna cosa, ha de poder prometre fer alguna cosa). Ha de poder comparar, demanar identificaci i identificar persones i coses. Ha de poder fer prediccions. Ha de poder verificar informacions (ha de poder demanar si se sap alguna cosa, demanar confirmaci sobre la veracitat d'un fet, preguntar sobre el grau de seguretat d'un fet, comprovar si es recorda alguna cosa, expressar que un fet 閟 cert o fals, expressar el grau de seguretat sobre un fet. Ha de poder evocar. (oferir una cosa a alg, oferir-se a fer alguna cosa, amena鏰r de fer o de no fer alguna cosa). Ha de poder formular hip騮esis simples sobre un fet.
  • - Expressar-se. Ha de poder expressar sentiments, estats d'鄋im i actituds (satisfacci, grat, admiraci, estima, alegria, gratitud...). Ha de poder interessar- se per l'estat d'鄋im o de salut d'alg. Ha de poder expressar sensacions f韘iques i percepcions sensorials (fred o calor, son, dolor, olor, gust, gana o set...). Ha de poder expressar un desig, sentiments, estats d'鄋im i actituds (feli citat, inter鑣, prefer鑞cia, sorpresa, curiositat, preocupaci, mal humor, avorriment, temor, insatisfacci, desgrat, tristesa, conformitat, disconformitat...). Ha de poder expressar el desig i el rebuig de fer alguna cosa.
  • - Valorar. Ha de poder donar opinions, expressar dubte, expressar un fet com a f郼il o dif韈il, demanar i donar opinions. Ha de poder donar credibilitat.

    Ha de poder expressar escepticisme. Ha de poder expressar un fet com a aparent o versemblant. Ha de poder expressar un fet com a possible o impossible. Ha de poder expressar un fet com a probable o improbable. Ha de poder expressar un fet com a necessari o innecessari. Ha de poder expressar un fet com a obligatori o no obligatori. Ha de poder expressar un fet com a prohibit. Ha de poder expressar un fet com a conseqncia l騡ica d'un altre.

  • - Suggerir, dirigir i persuadir. Ha de poder demanar ajut. Ha de poder demanar un favor. Ha de poder donar o demanar una autoritzaci. Ha de poder concertar una cita. Ha de poder demanar consells. Ha de poder proposar una actuaci. Ha de poder fer un enc鄏rec. Ha de poder donar instruccions. Ha de poder demanar una autoritzaci. Ha de poder expressar la necessitat de fer alguna cosa. Ha de poder animar a fer alguna cosa. Ha de poder fer reclamacions.
  • - Estructurar el discurs. Ha de poder exemplificar. Ha de poder precisar, explicar-se. Ha de poder enumerar i ordenar les parts d'un discurs (enumerar dins una explicaci, anunciar l'inici, marcar el final...). Ha de poder expressar acord o desacord amb un enunciat.

En l'鄊bit oral, espec韋icament, ha de poder demanar la paraula. Ha de poder confirmar el seguiment d'un discurs. Ha de poder vacil穕ar, dubtar. Ha de poder demanar traducci. Ha de poder demanar aclariments sobre una realitzaci lingstica (demanar o dir com es pronuncia...). Ha de poder demanar modulacions de la veu (demanar a l'interlocutor que parli m閟 clarament, que apugi o abaixi el to de veu...). Ha de poder demanar una repetici. Ha de poder demanar aclariments sobre un enunciat o sobre la intenci del parlant. Ha de poder mostrar inter鑣 pel contingut d'un enunciat. Ha de poder demanar i donar la paraula. Ha de poder emfasitzar l'acte d'afirmar alguna cosa. Ha de poder expressar acord o desacord amb un enunciat. Ha de poder fer callar.

Compet鑞cia discursiva

  • - Adequaci:
  • - Ha de poder distribuir i organitzar b el text escrit en l'espai (del paper), de manera que pugui escriure un text molt senzill usant les convencions m閟 b鄐iques d'organitzaci textual.
  • - L'examinand s'ha de poder fer entendre oralment amb una flu飀esa relativa, amb expressions molt breus, encara que les pauses, els falsos inicis i les reformulacions siguin evidents.
  • - De vegades, ha de poder trobar la manera de comunicar les idees principals que vol transmetre explotant alguns dels recursos disponibles i limitant el missatge a all que recorda o als mitjans d'expressi que trobi per expressar-se:

Ha de poder definir les caracter韘tiques d'alguna cosa concreta, el nom de la qual no recorda.

Ha de poder expressar el sentit d'una paraula donant el significat d'una altra paraula (per exemple, un cotxe de passatgers en lloc d'un autob鷖).

Ha de poder utilitzar una paraula senzilla que signifiqui alguna cosa semblant al concepte que vol transmetre i demanar la paraula corresponent.

Ha de poder rec髍rer a les comparacions per referir-se a una persona, a un animal o a un objecte (per exemple, 蓅 com un...).

  • - Coher鑞cia:
  • - Ha de poder seleccionar la informaci i mesurar-ne la quantitat i la qualitat. Tanmateix, ha de poder tenir la necessitat de repetir mots i idees, i rec髍rer a incisos explicatius.
  • - Ha de poder dotar el text d'una estructura l騡ica per tal que no hi hagi incoher鑞cies.
  • - Ha de poder seleccionar, ordenar i agrupar les idees per tal que hi hagi una progressi tem鄑ica.
  • - Cohesi:
  • - Ha de poder elaborar un text oral o escrit prou clar i coherent, perqu domina un nombre limitat, per suficient, d'articulacions gramaticals: ha de poder usar els connectors m閟 freq黣nts per enlla鏰r frases senzilles a fi d'explicar una hist騬ia o descriure alguna cosa sota la forma d'una llista senzilla d'elements (i, per, perqu); ha de poder relacionar temporalment les idees que vol expressar (鷖 adequat dels temps verbals i del mode); ha de poder usar els mecanismes b鄐ics de refer鑞cia (elements anaf騬ics i d韈tics); ha de poder delimitar les oracions del text a trav閟 del punt i rec髍rer a la coma per als usos m閟 habituals.
  • - Ha de poder construir oracions d'estructura simple (juxtaposicions i coordinacions repetitives).

b) Compet鑞cia sociolingstica

L'examinand ha de ser conscient de la variaci lingstica i dels diferents nivells de formalitat, i tenir el coneixement i les habilitats b鄐iques per tractar la dimensi social de la llengua: ha de poder parlar i escriure en un registre neutre (est鄋dard) o semiformal (pot introduir algun col穕oquialisme); ha de poder tractar el seu destinatari de tu; ha de poder referir-se a una tercera persona amb els tractaments d'ell o, per exemple, d'en Jaume o el senyor Pons; ha de poder establir contactes socials elementals utilitzant les f髍mules de cortesia m閟 senzilles i quotidianes relatives a salutacions (hola, bon dia), comiats (ad閡, fins dem), presentacions (som en...), peticions, agra飉ents i excuses (per favor, gr郼ies, em sap greu...).

c) Compet鑞cia lingstica

  • - Ha de tenir un repertori l鑨ic elemental relatiu a diferents 鄊bits de la seva vida quotidiana que li ha de permetre afrontar situacions quotidianes de contingut previsible. En l'expressi oral, espec韋icament, en utilitzar una paraula inadequada del seu repertori, ha de poder aclarir qu vol dir mitjan鏰nt la gesticulaci.
  • - Ha de poder fer servir estructures formades per oracions b鄐iques amb expressions, grups de poques paraules i f髍mules memoritzades per tal de comunicar una informaci limitada en situacions senzilles i quotidianes.
  • - Ha de tenir un coneixement limitat de la manera com s'organitzen les relacions sem鄋tiques: ha de poder relacionar, amb moltes limitacions, les paraules amb el context (connotaci) i ha de poder establir algunes relacions sem鄋tiques b鄐iques entre diferents paraules a trav閟 dels recursos de sinon韒ia i anton韒ia.
  • - Ha de poder escriure amb una correcci ortogr鄁ica limitada.
  • - En l'expressi oral, la pronunciaci i la pros騞ia encara presenten traces de la seva llengua d'origen, tot i que aquestes traces no han de dificultar la comprensi del missatge.

d) Interacci oral

L'examinand ha de poder intercanviar informaci amb un interlocutor la majoria de vegades que usa la llengua, i ho ha de poder fer, gaireb sempre, a trav閟 de textos col穕oquials.

  • - Ha de poder mantenir intercanvis socials molt breus encara que, en general, no els entengui prou per mantenir o dirigir ell mateix una conversa.
  • - Ha de poder interactuar amb facilitat raonable en situacions ben estructurades i en converses curtes a condici que l'interlocutor l'ajudi si fa falta.
  • - Generalment, ha de poder comprendre el discurs d'un parlant nadiu (i intercanviar-hi informaci si l'interlocutor l'ajuda) sobre un tema familiar clarament articulat i en un registre est鄋dard o col穕oquial (sempre que no sigui excessivament marcat amb expressions o termes d'鷖 restringit), a condici de poder demanar de tant en tant que li repeteixin o reformulin el que li diuen.
  • - Ha de poder recon鑙xer generalment el tema d'una discussi si es desenvolupa d'una manera lenta i clara.
  • - Ha de poder discutir sobre q黣stions d'inter鑣 immediat (qu es pot fer a la nit o durant el cap de setmana; sobre l'organitzaci d'una trobada i els preparatius que cal fer...).
  • - Ha de poder dir el que pensa de les coses quan li ho demanen directament en una reuni formal a condici de poder fer repetir els punts importants si 閟 necessari.
  • - En general, ha de poder seguir els canvis de tema en discussions formals relacionades amb la seva especialitat si s'articulen clarament i amb lentitud.
  • - Ha de poder intercanviar informacions pertinents i donar la seva opini sobre problemes pr郼tics quan se li pregunta directament, a condici que rebi alguna ajuda per formular-la i que pugui fer repetir els punts importants si cal.
  • - Ha de poder fer front a situacions corrents de la vida quotidiana, com els despla鏰ments, els allotjaments, els 鄍ats i les compres.
  • - Ha de poder obtenir en una oficina de turisme tota la informaci que necessita a condici que aquesta informaci sigui senzilla i no especialitzada.
  • - Ha de poder demanar i proporcionar b閚s i serveis d'鷖 quotidi.
  • - Ha de poder obtenir informaci senzilla sobre viatges, utilitzar els transports p鷅lics (autobusos, trens i taxis), demanar i donar explicacions per arribar a un lloc i comprar bitllets.
  • - Ha de poder formular preguntes i efectuar transaccions senzilles en botigues, oficines de correus, entitats banc鄏ies, etc.
  • - Ha de poder demanar i donar informaci a prop騭it de quantitats, n鷐eros, preus, etc.
  • - Ha de poder encarregar un 鄍at.
  • - Ha de poder comunicar-se en el marc d'una tasca senzilla i rutin鄏ia que exigeixi un intercanvi d'informaci simple i directe.
  • - Ha de poder demanar i proporcionar informaci sobre temes senzills de caire personal o familiar sense gaire esfor.
  • - Ha de poder formular i respondre preguntes sobre h郻its i activitats di鄏ies, i sobre el que es fa a la feina i en el temps lliure.
  • - Ha de poder donar i seguir directrius i instruccions simples com, per exemple, de quina manera anar a algun lloc.
  • - Ha de poder demanar i donar adreces amb l'ajuda d'un mapa o d'un pl鄋ol.
  • - Ha de poder respondre i reaccionar davant preguntes, i comunicar idees i informaci sobre temes familiars o personals a condici que pugui demanar, de tant en tant, que li aclareixin el que s'ha dit i que l'ajudin a expressar el que vol dir.
  • - Ha de poder emprar t鑓niques molt senzilles per comen鏰r, mantenir i acabar una conversa breu.
  • - Ha de poder reclamar l'atenci de l'interlocutor.
  • - Ha de poder indicar que no compr鑞 el que es diu.
  • - Ha de poder demanar d'una manera molt senzilla que li repeteixin el que s'ha dit quan no ho ha compr鑣.
  • - Ha de poder demanar l'aclariment de paraules clau que no ha ent鑣 utilitzant expressions fetes.

3. Avaluaci

Per acreditar el nivell A2 de llengua catalana (nivell b鄐ic), s'ha de superar una prova que consta de quatre 鄏ees: comprensi oral, comprensi lectora, expressi escrita i expressi oral i interacci. Cadascuna d'aquestes 鄏ees 閟 eliminat騬ia.

Per obtenir el certificat del nivell A2, la suma de la puntuaci obtinguda a les quatre 鄏ees ha de ser, com a m韓im, de 50 punts.

4. Estructura i valoraci de la prova

La prova s'estructura en quatre 鄏ees:

纑ea 1: comprensi oral

  • Exercici 1: comprensi general (14 punts)
  • Exercici 2: comprensi detallada o selectiva (6 punts)

La puntuaci m韓ima per superar l'鄏ea 1 閟 de 10 punts.

Els examinands disposen de 30 minuts per fer els exercicis d'aquesta 鄏ea.

纑ea 2: comprensi lectora

  • Exercici 1: comprensi general (14 punts)
  • Exercici 2: comprensi detallada o selectiva (6 punts)

La puntuaci m韓ima per superar l'鄏ea 2 閟 de 10 punts.

Els examinands disposen de 30 minuts per fer els exercicis d'aquesta 鄏ea.

纑ea 3: expressi escrita

  • Exercici 1: text de 40-50 paraules
  • Exercici 2: text de 20-30 paraules

La puntuaci total de l'鄏ea 3 閟 de 15 punts.

La puntuaci m韓ima per superar l'鄏ea 3 閟 de 5 punts.

Els examinands disposen de 30 minuts per fer els exercicis d'aquesta 鄏ea.

纑ea 4: expressi oral i interacci

  • Exercici 1: presentaci, coneixen鏰 de l'examinand (interacci amb l'examinador) (10 punts)
  • Exercici 2: situaci (hi intervenen els dos examinands) (10 punts)
  • Exercici 3: di鄉eg (els examinands parlen sobre un tema quotidi) (15 punts)
  • Exercici 4: discurs monogestionat de l'examinand (10 punts)

La puntuaci m韓ima per superar l'鄏ea 4 閟 de 25 punts.

Els examinands disposen de 20 minuts per fer els exercicis d'aquesta 鄏ea.

L'ordre dels exercicis 2, 3 i 4 de l'鄏ea 4 pot variar.

Certificat de nivell B1

1. Objectiu general

La finalitat de la prova 閟 avaluar si l'examinand pot fer front a la major part de dificultats lingstiques que es poden produir en situacions b鄐iques, quotidianes i de comunicaci real. Ha de poder produir i descodificar textos sobre temes que li s髇 familiars o d'inter鑣 personal.

Sabers i comportaments socioculturals Per poder comunicar-se amb garanties m韓imes d'鑨it, la persona que opta al certificat de nivell B1 ha d'haver ampliat els coneixements b鄐ics dels referents i dels comportaments socioculturals m閟 rellevants dels territoris de parla catalana:

  • - Condicions de vida i organitzaci social:
  • - La unitat familiar: la fam韑ia nombrosa; comportaments familiars relacionats amb les jerarquies (els rols matern i patern, el paper dels fills).
  • - Calendari: dies festius (festivitats religioses i civils), horaris habituals (jornada completa, partida, mitja jornada), estereotips relacionats amb conceptes com matinar i vetlar.
  • - Plats t韕ics i begudes: productes t韕ics de la terra, concepte de denominaci d'origen, creences sobre la influ鑞cia de certs aliments en la salut, convencions socials relacionades amb diferents 鄍ats (prendre l'aperitiu, anar de tapes, fer sobretaula), disposici dels aliments en un tipus de plat o en un altre, ordre dels diferents tipus de plat (sopa, peix, carn, postres), tipus de restaurants.
  • - Treball: institucions en qu es pot sol穕icitar feina (SOIB, IMFOF), seguretat laboral, zones on hi ha m閟 feina, modalitats de contractaci, la import鄋cia de les cartes de presentaci i dels curr韈ulums, convencions socials i comportaments relacionats amb les entrevistes de feina.
  • - H郻its de consum: productes associats a la qualitat de vida (productes ecol騡ics i diet鑤ics).
  • - Festes, cerim騨ies i celebracions: festes associades al canvi d'estaci (Sant Joan, Sant Antoni), festes populars d'origen religi髎 (el Corpus, Sant Sebasti, Nadal), concepte de dissabte de..., la Sibil穕a, festes populars d'origen pag (el vermar, moros i cristians, fires), convencions socials i comportaments relacionats amb els preparatius i el gaudi de les festes (elaboraci de productes gastron騧ics, vestits tradicionals), celebraci de les onom鄐tiques, convencions a l'hora de celebrar unes noces (dit en qu es col穕oca l'anell, color blanc del vestit, regals), convencions socials a l'hora de vestir-se segons el tipus de celebraci, concepte de condol (f髍mules i rituals per donar el condol, color negre del dol).
  • - Relacions interpersonals:
  • - Relacions sentimentals, familiars i d'amistat: convencions socials i comportaments en les relacions entre amics (favors que es poden sol穕icitar, hores en qu es pot telefonar, grau de permissivitat amb les visites espont鄋ies a casa d'un familiar o d'un amic), festes i celebracions en qu la fam韑ia es reuneix (Nadal, batejos, comunions, noces, aniversaris, funerals), convencions socials a l'hora de fer un regal i d'acceptar-lo, convencions socials i f髍mules en l'acte d'afalagar alg.
  • - Relacions entre classes socials i generacions: concepte de classe social (classe baixa, mitjana, burgesia, aristocr郼ia).
  • - Relacions amb l'autoritat i l'Administraci: convencions socials en el tracte amb l'autoritat, llocs p鷅lics relacionats amb l'Administraci (ministeris, conselleries, consells, ajuntaments), activitats pr騪ies de les relacions amb l'Administraci (sol穕icituds, reclamacions, tramitacions, certificacions).
  • - Relacions amb els companys de feina: tipus de grups professionals (personal administratiu, professionals liberals, treballadors del sector de serveis, professionals dels cossos de seguretat), elements utilitzats en l'鄊bit professional (targetes de visita, agendes de contactes).
  • - Relacions en l'鄊bit educatiu: formes d'identificar-se entre alumnes i professors, activitats v鄏ies segons l'etapa educativa (viatge d'estudis, graduaci), valor que es d髇a als conceptes de cooperaci i companyonia, persones i professionals relacionats amb l'鄊bit educatiu (director, catedr鄑ic, professor, conserge, alumne, becari).

2. Objectius espec韋ics

2.1. Comprensi oral

L'examinand ha de poder:

  • - Comprendre les idees principals i fins i tot algun detall espec韋ic d'un discurs breu (per exemple, un butllet meteorol騡ic) o d'una certa durada sobre temes de la vida quotidiana, sempre que l'articulaci sigui clara, l'accent familiar i el llenguatge neutre, no excessivament marcat per dialectalismes.
  • - Comprendre la intenci i el prop騭it comunicatiu del parlant.
  • - Seguir converses transaccionals cara a cara (tr鄊its administratius senzills, canvis i devolucions, sol穕icitud de serveis espec韋ics, queixes) en establiments comercials i hotelers, ag鑞cies de viatges, de lloguer, etc.
  • - Comprendre, a grans trets, exposicions curtes o confer鑞cies i prendre'n apunts, sempre que s'hi tractin temes del seu inter鑣, a condici que el discurs s'articuli amb claredat, que estigui ben estructurat i que el registre sigui est鄋dard (per exemple, anuncis emesos per megafonia en aeroports, estacions de tren, centres comercials, etc.).
  • - Comprendre informacions t鑓niques senzilles.
  • - Comprendre la idea principal de molts programes de r郿io i televisi sobre assumptes actuals i d'inter鑣 personal o professional (butlletins informatius radiof騨ics, programes que tracten temes d'inter鑣 personal com, per exemple, entrevistes, confer鑞cies breus i telenot韈ies).
  • - Identificar paraules desconegudes amb l'ajuda del context sobre temes relatius a la seva especialitat i als seus interessos.
  • - Extrapolar del context el significat d'algunes paraules desconegudes i deduir el significat de la frase a condici que el tema en q黣sti sigui familiar.
  • - Recordar paraules, frases i idees durant uns segons per poder reinterpretar- les m閟 endavant.

2.2. Comprensi escrita

L'examinand ha de poder:

  • - Extreure el sentit general d'un text.
  • - Llegir, amb un nivell de comprensi satisfactori, textos sobre temes relacionats amb la seva especialitat i els seus interessos, sempre que el llenguatge sigui quotidi i est鄋dard.
  • - Comparar fragments curts d'informaci procedents de diverses fonts i resumir-los per a altres persones.
  • - Respondre a q黣stionaris amb respostes tancades i obertes.
  • - Parafrasejar fragments escrits curts de manera senzilla utilitzant les paraules i l'ordre del text original.
  • - Comprendre la descripci de fets, sentiments i desitjos en textos de car郼ter personal.
  • - Comprendre prosa liter鄏ia contempor鄋ia, sempre que pugui tornar a llegir les parts que no li han quedat clares.
  • - Comprendre els principals tipus de cartes i faxos d'鷖 habitual sobre temes corrents (cartes personals senzilles i breus, sol穕icituds d'informaci, comandes, confirmacions, missatges electr騨ics, etc.).
  • - Comprendre prou b descripcions d'esdeveniments, de sentiments i de desitjos en cartes personals a fi de mantenir una correspond鑞cia regular amb un amic.
  • - Comprendre el contingut de cartes formals b鄐iques normalitzades de tipus habitual (informaci banc鄏ia, comandes, confirmacions de reserva, etc.).
  • - Cercar i trobar una informaci espec韋ica desitjada en un text bastant llarg i reunir les informacions que provenen de diferents parts del text o de textos diferents a fi d'acomplir una tasca espec韋ica.
  • - Trobar i comprendre la informaci rellevant d'escrits quotidians, com ara cartes al director, prospectes, cat鄉egs i documents oficials breus.
  • - Identificar les conclusions principals de textos argumentatius que tenen una estructura clara.
  • - Recon鑙xer el fil argumental en el tractament d'un problema presentat, encara que no necess鄏iament d'una manera detallada.
  • - Extreure informaci pr郼tica sobre temes quotidians d'articles de diari, de revistes, de guies de viatges, etc.
  • - Comprendre receptes de cuina o instruccions d'鷖 d'aparells si s髇 senzilles i estan redactades amb claredat (per exemple, etiquetes de productes).
  • - Atribuir un significat aproximat a una paraula nova perqu la relaciona amb una de coneguda (per exemple, blanc - esblanqueir).
  • - Atribuir significat a paraules desconegudes amb l'ajuda del context sobre temes relatius a la seva especialitat i als seus interessos.
  • - Extrapolar del context el significat d'algunes paraules desconegudes i deduir el significat de la frase a condici que el tema en q黣sti sigui familiar (endevinalles, tires c騧iques sobre temes coneguts, etc.).
  • - Ser h郻il a l'hora d'utilitzar certs indicis contextuals, per exemple, per descodificar anuncis publicitaris.
  • - Identificar els referents de les an鄁ores i dels d韈tics.
  • - Recordar paraules, frases i idees durant uns segons per poder reinterpretar- les m閟 endavant.

2.3. Domini pr郼tic del sistema lingstic

L'examinand ha de poder demostrar que t un domini del sistema lingstic suficient per poder assolir els objectius que es descriuen en els apartats 2.1, 2.2, 2.4 i 2.5.

2.4. Expressi oral i escrita

L'examinand ha de poder elaborar textos senzills i breus de car郼ter oral i escrit sobre temes familiars o d'inter鑣 personal; ha de poder demostrar un 鷖 suficient d'estructures organitzatives i dels mecanismes de cohesi, i ha de saber adequar-se, gaireb sempre, a les circumst鄋cies que envolten els textos escrits i orals i usar, en conseqncia, un registre col穕oquial o est鄋dard. Per aix, ha d'activar diferents compet鑞cies comunicatives:

a) Compet鑞cia pragm鄑ica Compet鑞cia funcional

  • - L'examinand ha de poder usar diferents tipus de text, que li serviran per definir l'鷖 funcional dels textos orals i escrits:
  • - Descripci. Ha de poder descriure, de manera senzilla per detallada i ben estructurada, objectes, persones i llocs propers, un esdeveniment, un viatge real o imaginari, experi鑞cies i sentiments.
  • - Narraci. Ha de poder expressar oralment i per escrit, de manera senzilla i ben estructurada, una hist騬ia real o imagin鄏ia.
  • - Instruccions. Ha de poder elaborar textos orals i escrits instructius senzills en 2a persona, sobre temes relacionats amb la seva feina o amb el seu entorn m閟 immediat.
  • - Argumentaci. Ha de poder elaborar textos orals i escrits breus i senzills sobre temes d'inter鑣 general, amb una estructura l騡ica, a trav閟 dels quals transmeti una informaci i doni raons a favor o en contra d'una opini determinada.
  • - Explicaci. Ha de poder escriure textos sobre temes d'inter鑣 general per mostrar-los objectivament, amb una estructura senzilla per l騡ica.

    En l'expressi oral, espec韋icament, ha de poder explicar amb detall un succ閟 fortu飔, per exemple un accident. Ha de poder explicar l'argument d'un llibre o d'una pel穕韈ula, i fer una presentaci p鷅lica breu preparada sobre temes coneguts o d'inter鑣 personal.

  • - Escriptura creativa. Ha de poder escriure hist騬ies i experi鑞cies imagin鄏ies, mitjan鏰nt textos senzills, per clars i ben estructurats.
  • - L'examinand ha de dominar diferents g鑞eres textuals:

Escrits

  • - Documents personals: llistes de la compra, postals, notes breus (per recordar coses que ha de fer, per anunciar un esdeveniment, per expressar el condol, etc.), avisos, enc鄏recs, felicitacions (de Nadal, d'aniversari, etc.), esqueles, targetes personals, SMS, cartes i missatges electr騨ics personals no excessivament llargs, invitacions (per a una festa, per a una inauguraci, per a unes noces, etc.), informes molt breus en format convencional est鄋dard sobre temes d'inter鑣 personal o professional (informaci sobre assumptes quotidians, motius de certes accions, etc.), diari personal.
  • - Documents produ飔s en qualitat de ciutad: cartes formals senzilles i breus, carta al director; convocat騬ia de reuni, acta de reuni; sol穕icitud, reclamacions, queixes i demandes; ressenya senzilla i breu d'una pel穕韈ula, d'un llibre o d'una obra de teatre per a una publicaci; formularis, curr韈ulum, demanda de treball.
  • - Documents professionals i comercials: correspond鑞cia comercial, pressupost, comanda, albar, factura, rebut, manual d'instruccions breu i senzill, oferiment de serveis professionals, base de dades.

Orals

  • - Missatges a un contestador autom鄑ic, missatges per megafonia, presentaci d'un personatge o d'un acte p鷅lic, conversa cara a cara, conversa telef騨ica senzilla.
  • - L'examinand ha d'analitzar, de manera intu飔iva, els elements de la situaci de comunicaci (emissor, receptor, prop騭it, etc.) i, segons aquests elements, ha de poder emprar adequadament les mateixes funcions lingstiques que pot emprar un parlant del nivell A2 i les seg黣nts:
  • - Socialitzar. Ha de poder demanar per alg i respondre quan es demana per alg. Ha de poder demanar perm韘 i concedir-lo o denegar-lo. Ha de poder agrair i respondre a un agra飉ent. Ha de poder felicitar i respondre a una felicitaci.

Ha de poder fer oferiments.

  • - Informar. Ha de poder comparar (pot fer comparacions d'igualtat i de desigualtat). Ha de poder preguntar sobre prop騭its, intencions o desitjos i expressar-ne (ha de poder expressar negaci de la voluntat, ha de poder amena鏰r de fer o de no fer alguna cosa). Ha de poder formular hip騮esis sobre un fet (ha de poder formular hip騮esis d'eventualitat o d'irrealitat).
  • - Expressar-se. Ha de poder expressar sentiments, estats d'鄋im i actituds (il穕usi, fru颿i, esperan鏰, confian鏰, seguretat, penediment, indifer鑞cia, impaci鑞cia, odi, por, desil穕usi, desinter鑣, desconfian鏰, inseguretat, ll鄐tima).

Ha de poder demanar aprovaci i acord, mostrar aprovaci i acord, mostrar desaprovaci i desacord, lamentar, demanar perd, perdonar, negar el perd, etc. Ha de poder interessar-se per l'estat d'鄋im o de salut d'alg. Ha de poder expressar sensacions f韘iques i perceptives sensorials (vista, o飀a, tacte, etc.).

  • - Suggerir, dirigir i persuadir. Ha de poder expressar una petici; ha de poder expressar el desig que alg faci alguna cosa. Ha de poder suggerir, aconsellar o recomanar una actuaci. Ha de poder demanar instruccions. Ha de poder donar una autoritzaci. Ha de poder expressar l'obligaci de fer alguna cosa. Ha de poder ordenar. Ha de poder dispensar de fer alguna cosa. Ha de poder advertir, avisar. Ha de poder intimidar, amena鏰r. Ha de poder prohibir.
  • - Estructurar el discurs. Ha de poder parafrasejar. Ha de poder demanar l'origen d'una informaci. Ha de poder demanar el perqu d'un enunciat. Ha de poder demanar quina conseqncia o quina conclusi es deriva d'un enunciat.

Ha de poder mostrar inter鑣 pel contingut d'un enunciat. En l'expressi oral, ha de poder precisar, explicar-se. Ha de poder resumir. Ha de poder al穕udir, evocar.

Ha de poder fer un inc韘. Ha de poder intercalar mots per salvar pauses. Ha de poder corregir-se, rectificar. Ha de poder emfasitzar un constituent de l'enunciat.

Ha de poder demanar l'origen d'una informaci. Ha de poder demanar el perqu d'un enunciat.

Compet鑞cia discursiva

  • - Adequaci:
  • - Ha de poder distribuir i organitzar b el text escrit en l'espai (del paper), de manera que ha de poder escriure un text molt senzill usant les convencions m閟 b鄐iques d'organitzaci textual.
  • - L'examinand s'ha de poder fer entendre oralment amb una flu飀esa relativa, amb expressions molt breus, encara que les pauses, els falsos inicis i les reformulacions siguin evidents.

    De vegades, pot trobar la manera de comunicar les idees principals que vol transmetre explotant alguns dels recursos disponibles i limitant el missatge a all que recorda o als mitjans d'expressi que trobi per expressar-se:

  • - Ha de poder definir les caracter韘tiques d'alguna cosa concreta, el nom de la qual no recorda.
  • - Ha de poder expressar el sentit d'una paraula donant el significat d'una altra paraula (per exemple, un cotxe de passatgers en lloc d'un autob鷖).
  • - Ha de poder utilitzar una paraula senzilla que signifiqui alguna cosa semblant al concepte que vol transmetre i demanar la paraula corresponent.
  • - Ha de poder rec髍rer a les comparacions per referir-se a una persona, a un animal o a un objecte (per exemple, 蓅 com un...).
  • - Coher鑞cia:
  • - Ha de poder seleccionar la informaci i mesurar-ne la quantitat i la qualitat. Ha de poder evitar la repetici de mots i idees, i l'exc閟 d'incisos explicatius.

    En l'expressi oral, espec韋icament, pot tenir la necessitat de repetir mots i idees, i rec髍rer a incisos explicatius.

  • - Ha de poder dotar el text d'una estructura l騡ica per tal que no hi hagi incoher鑞cies. Ha de poder escriure un text senzill, continu, clar i intel穕igible, que segueixi les convencions de la composici, sobre temes m閟 o menys complexos, per sempre propers al seu camp de coneixement m閟 immediat; n'ha de poder destacar les idees principals per arribar a una conclusi apropiada.
  • - Ha de poder seleccionar, ordenar i agrupar les idees per tal que hi hagi una progressi tem鄑ica: progressi lineal (desenvolupament l騡ic de la informaci) o progressi de tema constant (repetici peri騞ica del tema triat).
  • - Cohesi:
  • - Ha de poder elaborar un text oral o escrit prou clar i coherent, perqu domina un nombre suficient d'articulacions gramaticals: ha de poder usar bona part dels connectors m閟 freq黣nts per enlla鏰r frases senzilles a fi d'explicar una hist騬ia, descriure alguna cosa sota la forma d'una llista senzilla d'elements o referir un text de forma indirecta; ha de poder relacionar temporalment les idees que vol expressar (鷖 adequat dels temps verbals i del mode); ha de poder usar els mecanismes b鄐ics de refer鑞cia (elements anaf騬ics i d韈tics); en l'expressi escrita, ha de poder puntuar bastant b el text (hi pot haver oscil穕acions entre pauses breus i pauses llargues). Tanmateix, els possibles errors de puntuaci no han de fer que el sentit global del text es vegi alterat.
  • - Ha de poder construir oracions d'estructura simple (juxtaposicions i coordinacions), tot i que ha de comen鏰r a incorporar oracions d'estructura complexa (subordinaci).

b) Compet鑞cia sociolingstica

L'examinand ha de ser conscient de la variaci lingstica i dels diferents nivells de formalitat, i tenir el coneixement i les habilitats b鄐iques per tractar la dimensi social de la llengua: ha de poder parlar i escriure en un registre neutre (est鄋dard) o semiformal (ha de poder usar, si escau, algunes expressions idiom鄑iques i col穕oquials); ha de poder tractar el seu destinatari de tu o de vost, segons convengui; ha de poder referir-se a una tercera persona amb els tractaments d'ell o, per exemple, d'en Jaume o el senyor Pons; ha de poder establir contactes socials elementals utilitzant les f髍mules de cortesia m閟 senzilles i quotidianes relatives a salutacions (hola, bon dia), comiats (ad閡, fins dem), presentacions (som en...), peticions, agra飉ents i excuses (per favor, gr郼ies, em sap greu...).

c) Compet鑞cia lingstica

  • - Ha de poder emprar amb flexibilitat un repertori ampli de paraules a fi d'expressar l'essencial del que vol dir. Ha de poder usar les paraules adequades i ajudar-se, si escau, de circumloquis per escriure sobre temes relatius a la seva vida quotidiana. En l'expressi oral, espec韋icament, ha de poder emprar un repertori l鑨ic elemental relatiu a diferents 鄊bits de la seva vida quotidiana que li permet afrontar situacions quotidianes de contingut previsible. En utilitzar una paraula inadequada del seu repertori, ha de poder aclarir qu vol dir mitjan鏰nt la gesticulaci.
  • - Mant un domini gramatical prou correcte perqu s'entengui el que escriu, tot i que pot cometre algun error gramatical que tanmateix no 閟 sistem鄑ic i, en tot cas, nom閟 ocasionalment provocar un malent鑣. Normalment ha de poder rectificar retrospectivament les possibles confusions de temps verbals que poden donar lloc a un malent鑣.
  • - Ha de poder rec髍rer als diferents mecanismes de formaci de paraules.
  • - T un coneixement suficient de la manera com s'organitzen les relacions sem鄋tiques: ha de poder relacionar, amb algunes limitacions, les paraules amb el context (connotaci) i ha de poder establir relacions sem鄋tiques entre diferents paraules a trav閟 dels recursos de sinon韒ia i d'anton韒ia.
  • - Ha de poder escriure amb una ortografia prou correcta, tot i que encara pugui cometre algun error, que pot ser sistem鄑ic, referit a algun aspecte concret.

    Tanmateix, els errors que cometi en general no han de produir malentesos.

  • - En l'expressi oral, ha de poder fer servir estructures formades per oracions b鄐iques amb expressions, grups de poques paraules i f髍mules memoritzades per tal de comunicar una informaci limitada en situacions senzilles i quotidianes.

La pronunciaci i la pros騞ia encara presenten traces de la seva llengua d'origen, tot i que aquestes traces no dificulten la comprensi del missatge.

d) Interacci oral

L'examinand ha de poder intercanviar informaci amb un interlocutor la majoria de vegades que usa la llengua i ho fa, gaireb sempre, a trav閟 de textos col穕oquials.

  • - Ha de poder expressar-se amb una certa espontane飔at i participar en una conversa sobre temes familiars o d'un inter鑣 personal o relatius a la vida quotidiana (per exemple, fam韑ia, aficions, feina, viatges i fets quotidians), i ha de poder fer front a la major part de les situacions susceptibles de produir-se en el curs d'una conversa.
  • - Ha de poder intercanviar, comprovar i confirmar les informacions, fer front a les situacions menys corrents i explicar per qu t una dificultat.
  • - Ha de poder seguir i participar en converses corrents articulades a trav閟 d'un discurs clar, est鄋dard o col穕oquial (sempre que els col穕oquialismes no siguin d'鷖 molt restringit), tot i que de vegades haur de fer repetir certes paraules o expressions.
  • - Ha de poder iniciar, mantenir i acabar converses senzilles cara a cara (sempre que l'interlocutor s'expressi amb claredat) sobre temes familiars d'inter鑣 personal, tot i que a vegades hagi de demanar que li repeteixin certes paraules o expressions.
  • - Ha de poder repetir una part del que ha dit alg per confirmar la comprensi m鷗ua.
  • - Ha de poder fer que s'entenguin les seves opinions i reaccions per trobar una soluci a un problema o a les q黣stions pr郼tiques relatives a les necessitats m閟 immediates (on anar, qu fer, com organitzar un esdeveniment, una sortida...).
  • - Ha de poder expressar les seves idees sobre temes abstractes o culturals, com ara la m鷖ica o el cinema. Ha de poder explicar per qu alguna cosa li planteja problemes.
  • - Ha de poder fer comentaris breus sobre el punt de vista dels altres.
  • - Ha de poder comparar i contrastar alternatives, i discutir sobre qu fer, on anar, qui o qu escollir, etc.
  • - Ha de poder prendre part en discussions formals habituals sobre temes relacionats amb la seva especialitat quan el llenguatge s'articula en un registre est鄋dard i d'una manera clara; si no, pot tenir alguna dificultat. Tamb ha de poder intervenir en discussions que suposin un intercanvi d'informacions basades en fets o en discussions on apareixen instruccions o s'ofereixen solucions a problemes pr郼tics.
  • - Ha de poder explicar per qu alguna cosa planteja problemes, discutir qu cal fer a continuaci, i comparar i contrastar alternatives.
  • - Ha de poder fer entendre les seves opinions i reaccions respecte de solucions possibles o als passos que s'han de seguir, i aportar raons i explicacions breus.
  • - Ha de poder comentar breument el punt de vista dels altres i convidar els altres a donar el seu punt de vista sobre els passos que s'han de seguir.
  • - Ha de poder fer front a situacions poc habituals que poden tenir lloc en botigues, oficines de correus, entitats banc鄏ies, etc. (per exemple, ha de poder retornar una compra defectuosa, formular una queixa o fer una reclamaci).
  • - Ha de poder fer front a la major part de situacions susceptibles de produir- se quan s'organitza un viatge a trav閟 d'una ag鑞cia o quan es viatja (per exemple, ha de poder demanar a un passatger on ha de baixar si la destinaci no li 閟 familiar).
  • - Ha de poder explicar i respondre com s'ha de fer alguna cosa mitjan鏰nt instruccions detallades.
  • - Ha de poder resumir hist騬ies curtes, articles, exposicions, discussions, entrevistes o documentals i donar-ne la seva opini. Tamb ha de poder respondre preguntes complement鄏ies sobre aquests textos que requereixin detalls.
  • - Ha de poder proporcionar informacions concretes exigides en una entrevista o consulta (per exemple, pot descriure s韒ptomes d'una malaltia a un metge), per ho fa amb una precisi limitada.
  • - Ha de poder conduir entrevistes preparades i verificar i confirmar la informaci encara que de vegades hagi de demanar que l'interlocutor repeteixi el que ha dit si la seva resposta ha estat massa r鄍ida o extensa.

3. Avaluaci

Per acreditar el nivell B1 de llengua catalana (nivell llindar), s'ha de superar una prova que consta de cinc 鄏ees: comprensi oral, comprensi lectora, domini pr郼tic del sistema lingstic, expressi escrita i expressi oral i interacci.

Cadascuna d'aquestes 鄏ees 閟 eliminat騬ia.

Per obtenir el certificat del nivell B1, la suma de la puntuaci obtinguda a les cinc 鄏ees ha de ser, com a m韓im, de 50 punts.

4. Estructura i valoraci de la prova

La prova s'estructura en cinc 鄏ees:

纑ea 1: comprensi oral

  • Exercici 1: comprensi general (14 punts)
  • Exercici 2: comprensi detallada o selectiva (6 punts)

La puntuaci m韓ima per superar l'鄏ea 1 閟 de 10 punts.

Els examinands disposen de 30 minuts per fer els exercicis d'aquesta 鄏ea.

纑ea 2: comprensi lectora

  • Exercici 1: comprensi general (14 punts)
  • Exercici 2: comprensi detallada o selectiva (6 punts)

La puntuaci m韓ima per superar l'鄏ea 2 閟 de 10 punts.

Els examinands disposen de 30 minuts per fer els exercicis d'aquesta 鄏ea.

纑ea 3: domini pr郼tic del sistema lingstic

  • Exercici 1: ortografia, morfosintaxi i l鑨ic (15 punts)

La puntuaci m韓ima de l'鄏ea 3 閟 de 7,5 punts.

Els examinands disposen de 30 minuts per fer l'exercici d'aquesta 鄏ea.

纑ea 4: expressi escrita

  • Exercici 1: text de 80-100 paraules (8 punts)
  • Exercici 2: text de 130-150 paraules (12 punts)

La puntuaci m韓ima per superar l'鄏ea 4 閟 de 10 punts.

Els examinands disposen d'1 hora per fer els exercicis d'aquesta 鄏ea.

纑ea 5: expressi oral i interacci

  • Exercici 1: presentaci, coneixen鏰 de l'examinand (interacci amb l'examinador) (5 punts)
  • Exercici 2: intervenci individual (10 punts)
  • Exercici 3: interacci entre els examinands (10 punts)

La puntuaci m韓ima per superar l'鄏ea 5 閟 de 12,5 punts.

Els examinands disposen de 20 minuts per fer els exercicis d'aquesta 鄏ea.

L'ordre dels exercicis 2 i 3 de l'鄏ea 5 pot variar.

Certificat de nivell B2

1. Objectiu general

La finalitat de la prova 閟 avaluar si l'examinand 閟 capa de comprendre les idees principals i secund鄏ies de textos m閟 o menys complexos sobre temes tant concrets com abstractes, incloses discussions t鑓niques en el camp de l'especialitzaci professional. Ha de ser capa d'expressar-se amb un grau de flu飀esa i d'espontane飔at que ha de fer possible la interacci habitual amb parlants nadius sense que comporti tensi per a cap dels interlocutors. Ha de ser capa de produir textos clars i detallats en una 鄊plia gamma de temes, expressar un punt de vista sobre una q黣sti i exposar els avantatges i inconvenients de diverses opcions.

Per poder comunicar-se amb satisfacci en catal, la persona que opti al certificat de nivell B2 ha de tenir els mateixos referents i comportaments socioculturals que es descriuen en el nivell B1.

2. Objectius espec韋ics

2.1. Comprensi oral

L'examinand ha de poder:

  • - Comprendre una intervenci d'una certa durada i unes l韓ies argumentals complexes a condici que el tema sigui bastant familiar i que l'estructura de l'exposici tengui uns marcadors expl韈its.
  • - Comprendre el llenguatge oral est鄋dard o col穕oquial, cara a cara o vehiculat a trav閟 de mitjans de comunicaci (per exemple, una retransmissi esportiva), tant si es tracta de converses com de discursos sobre temes familiars i no familiars relacionats amb la vida personal, social, acad鑝ica o professional.

    Nom閟 un soroll molt fort de fons, una estructura inadequada del discurs o la utilitzaci d'expressions idiom鄑iques molt col穕oquials poden influir en la seva capacitat de comprendre.

  • - Comprendre i destriar les idees principals de les secund鄏ies d'una intervenci lingsticament complexa, sobre temes concrets o abstractes, incloses les discussions t鑓niques de la seva especialitat.
  • - Discriminar la informaci rellevant de la que 閟 irrellevant.
  • - Seguir converses informals i formals (exposici i confrontaci d'opinions o punts de vista, experi鑞cies, etc.).
  • - Seguir converses transaccionals cara a cara (manteniment de b閚s de consum adquirits, lloguer de b閚s immobles, reclamaci d'indemnitzacions, etc.).
  • - Comprendre les idees principals, l'estructura i els canvis de tema de discursos monogestionats (confer鑞cies, discursos, pon鑞cies i altres tipus d'exposicions acad鑝iques i professionals complexes) tant pel que fa al fons com a la forma, a condici que el tema sigui familiar i que la presentaci sigui senzilla i estigui estructurada d'una manera clara.
  • - Comprendre material enregistrat en registre est鄋dard (o, en tot cas, en un registre no excessivament marcat per girs col穕oquials) que pot apar鑙xer en la vida social, professional o acad鑝ica, i recon鑙xer-hi el punt de vista i l'actitud del parlant aix com el contingut informatiu del text.
  • - Comprendre la major part dels noticiaris, documentals, entrevistes en directe, programes d'entreteniment, obres de teatre a la televisi i la majoria de les pel穕韈ules.
  • - Retenir en la mem騬ia a llarg termini les informacions m閟 rellevants del discurs (tema i dades b鄐iques).

2.2. Comprensi escrita

L'examinand ha de poder:

  • - Comprendre un text amb un alt grau d'autonomia, adaptar l'estil i la velocitat de lectura (tamb si llegeix en veu alta) a diferents textos i objectius, i utilitzar les refer鑞cies convenients de manera selectiva. Ha de posseir un vocabulari de lectura ampli i actiu, per pot tenir alguna dificultat de comprensi amb les expressions poc freq黣nts.
  • - Comprendre articles i informes sobre temes contemporanis en qu els autors adopten i defensen un determinat punt de vista.
  • - Comprendre prosa liter鄏ia contempor鄋ia i poesia senzilla, sempre que pugui tornar a llegir les parts que no li han quedat clares.
  • - Resumir extractes de not韈ies, entrevistes o documentals que contenguin opinions, arguments i discussions.
  • - Passar per alt paraules noves que no s髇 importants per entendre el text.
  • - Respondre a q黣stionaris formals i informals amb respostes obertes.
  • - Relacionar sem鄋ticament les diferents parts de l'oraci.
  • - Comprendre correspond鑞cia (cartes, faxos, missatges electr騨ics, etc.) relacionada amb la seva especialitat o amb la seva feina i copsar-ne la informaci essencial.
  • - Localitzar, mitjan鏰nt una lectura r鄍ida, els detalls importants de textos llargs si no s髇 excessivament complexos (guia de viatge, butllet oficial, enciclop鑔ia, manual d'instruccions, etc.).
  • - Identificar r鄍idament el contingut i la import鄋cia d'una not韈ia, d'un article o d'un reportatge sobre temes varis a fi de decidir si val la pena fer-ne una lectura m閟 aprofundida.
  • - Comprendre ressenyes de pel穕韈ules, llibres, obres teatrals i treballs acad鑝ics.
  • - Comprendre instruccions llargues sobre qualsevol procediment relacionat amb el seu camp d'especialitat o amb la vida quotidiana (receptes de cuina, per exemple), incloent-hi detalls sobre condicions i advertiments, sempre que pugui tornar a llegir els fragments que no li han quedat clars.
  • - Comprendre gaireb qualsevol instrucci p鷅lica (normes, prescripcions, prohibicions, restriccions...).
  • - Llegir atentament per captar les idees principals d'un text i comprovar que l'ha compr鑣 utilitzant els indicis contextuals (per exemple, un anunci publicitari darrere el qual s'amaguen sobreentesos de tipus cultural, amb un 鷖 ir騨ic o humor韘tic; acudits sense implicacions socioculturals; tires c騧iques sobre temes coneguts, etc.).
  • - Retenir en la mem騬ia a llarg termini les informacions m閟 rellevants del text (tema i dades b鄐iques).

2.3. Domini pr郼tic del sistema lingstic

L'examinand ha de poder demostrar tenir un domini del sistema lingstic suficient per poder assolir els objectius que es descriuen en els apartats 2.1, 2.2, 2.4 i 2.5.

2.4. Expressi oral i escrita

L'examinand ha de poder escriure textos clars sobre una 鄊plia gamma de temes relatius als seus interessos o al seu camp de coneixement. Ha de poder demostrar que controla a bastament les estructures organitzatives i els mecanismes de cohesi (fins i tot ha de poder destacar els aspectes que considera m閟 importants), i ha de poder adequar-se a les circumst鄋cies que envolten l'escrit i usar, en conseqncia, diferents registres.

Ha de poder expressar-se oralment amb claredat, flu飀esa i espontane飔at sense gaire esfor, sobre temes personals o de la seva especialitat. Si s'adona que alguna expressi pot provocar ambig黫tats, gaireb sempre ha de ser prou h郻il per rectificar-la.

Per aix, ha d'activar diferents compet鑞cies comunicatives:

a) Compet鑞cia pragm鄑ica

Compet鑞cia funcional

  • - L'examinand ha de poder usar diferents tipus de text, que li serviran per definir l'鷖 funcional dels textos orals i escrits:
  • - Descripci. Ha de poder descriure de manera clara, detallada i ben estructurada, objectes, persones, fets i sentiments relacionats amb la seva 鄏ea d'inter鑣, exposant i defensant el seu punt de vista i afegint-hi detalls i exemples com a suport.
  • - Narraci. Ha de poder expressar oralment i per escrit de manera clara i ben estructurada qualsevol hist騬ia real o imagin鄏ia, mitjan鏰nt verbs que expressen acci, i alternant convenientment tots els temps verbals.
  • - Instruccions. Ha de poder elaborar textos instructius orals i escrits sobre temes relacionats amb la seva feina o el seu entorn.
  • - Argumentaci. Ha de poder elaborar textos orals i escrits amb una estructura l騡ica, a trav閟 dels quals transmeti una informaci i doni raons a favor o en contra d'una opini determinada.
  • - Explicaci. Ha de poder elaborar textos orals i escrits sobre fets d'inter鑣 personal o general per mostrar-los objectivament i oferir-ne el seu punt de vista, amb una estructura l騡ica.
  • - Escriptura creativa. Ha de poder escriure hist騬ies i experi鑞cies imagin鄏ies, mitjan鏰nt textos clars i ben estructurats.
  • - L'examinand ha de dominar diferents g鑞eres textuals:

Escrits

  • - Documents personals: postals, notes breus (per recordar coses que ha de fer, per anunciar un esdeveniment, per expressar el condol, etc.), avisos, enc鄏recs, felicitacions (per un 鑨it personal o professional, pel naixement d'un fill, etc.), esqueles, targetes personals, SMS, cartes i missatges electr騨ics personals, invitacions (per a una festa, per a una inauguraci, per a unes noces, etc.), informes en format convencional est鄋dard sobre temes d'inter鑣 personal o professional (informaci sobre assumptes quotidians, motius de certes accions, etc.), diari personal.
  • - Documents produ飔s en qualitat de ciutad: cartes formals, carta al director; convocat騬ia de reuni, acta de reuni; sol穕icitud, reclamacions, queixes i demandes; article d'opini per a una publicaci local; ressenya, per a una publicaci, d'una pel穕韈ula, d'un llibre o d'una obra de teatre; formularis, curr韈ulum, demanda de treball.
  • - Documents professionals i comercials: correspond鑞cia comercial, pressupost, comanda, albar, factura, rebut, manual d'instruccions breu i senzill, oferiment de serveis professionals, not韈ia, tira c騧ica.

Orals

  • - Missatges a un contestador autom鄑ic, missatges per megafonia, presentaci d'un personatge o d'un acte p鷅lic, m韙ing, conversa cara a cara, conversa telef騨ica, intervenci en un debat o una taula rodona.
  • - L'examinand ha de poder analitzar, de manera intu飔iva, els elements de la situaci de comunicaci (emissor, receptor, prop騭it, etc.) i, segons aquests elements, emprar adequadament les mateixes funcions lingstiques que poden emprar els parlants dels nivells A2 i B1 i les seg黣nts:
  • - Socialitzar. Ha de poder interpel穕ar alg i respondre a una interpel穕aci. Ha de poder demanar disculpes i acceptar-les. Ha de poder fer oferiments. Ha de poder usar expressions generals de cortesia.
  • - Informar. Ha de poder comparar (ha de poder expressar similitud i dissimilitud).

    Ha de poder expressar i preguntar sobre prop騭its, intencions o desitjos (ha de poder preguntar sobre el desig de fer alguna cosa).

  • - Expressar-se. Ha de poder expressar sentiments, estats d'鄋im i actituds (alleujament, toler鄋cia, perplexitat, resignaci, irritaci, enuig, hostilitat, ranc鷑ia, ansietat, repugn鄋cia, f鄐tic). Ha de poder fer retrets.
  • - Estructurar el discurs. Ha de poder relacionar idees o conceptes dins el discurs.

Compet鑞cia discursiva

  • - Adequaci:
  • - Ha de poder distribuir i organitzar b el text escrit en l'espai (del paper), de manera que ha de poder escriure un text clar usant les convencions b鄐iques d'organitzaci textual.
  • - L'examinand s'ha de poder fer entendre oralment amb flu飀esa, de manera prou constant, gaireb durant tot el temps que parla, encara que pot haver de fer algunes pauses (que no seran mai gaire prolongades) per planificar gramaticalment i l鑨icament el discurs, i per fer correccions, especialment en intervencions llargues de producci lliure, tenint en compte l'efecte que pot produir en l'oient:
  • - Ha de poder transmetre matisos subtils de significat amb m閟 o menys precisi.
  • - Ha de poder afrontar possibles preguntes que sorgeixin a partir d'una exposici seva.
  • - Ha de poder apartar-se espont鄋iament d'un text preparat per seguir algun punt interessant suscitat pels oients, i ho ha de fer amb flu飀esa i una facilitat d'expressi remarcables.
  • - Ha de poder corregir lapsus i errors si se n'adona o si donen lloc a un malent鑣.
  • - Ha de poder recordar els seus errors habituals i vigilar conscientment el seu discurs a fi de corregir-los o d'evitar-los.
  • - Ha de poder trobar sovint la manera de comunicar les idees principals que vol transmetre explotant tots els recursos disponibles i limitant el missatge a all que recorda o als mitjans d'expressi que trobi per expressar-se:
  • - Ha de poder definir les caracter韘tiques d'alguna cosa concreta, el nom de la qual no recorda.
  • - Ha de poder expressar el sentit d'una paraula donant el significat d'una altra paraula (per exemple, un cami de passatgers en lloc d'un autob鷖).
  • - Ha de poder utilitzar una paraula senzilla que signifiqui alguna cosa semblant al concepte que vol transmetre i sol穕icitar-ne l'adequaci.
  • - Coher鑞cia:
  • - Ha de poder seleccionar la informaci i mesurar-ne la quantitat i la qualitat. Ha de poder evitar, gaireb sempre, l'exc閟 d'incisos explicatius i la informaci irrellevant que no aporti variaci al contingut del text.
  • - Ha de poder dotar el text d'una estructura l騡ica per tal que no hi hagi incoher鑞cies. Ha de poder escriure un text clar que segueixi les convencions de la composici, sobre temes m閟 o menys complexos, i n'ha de poder destacar les idees principals per arribar a una conclusi apropiada. En l'expressi oral, espec韋icament, ha de poder presentar temes complexos amb prou seguretat davant d'un p鷅lic que els desconeix, i estructurar i adaptar l'exposici amb flexibilitat per respondre a les necessitats d'aquesta audi鑞cia.
  • - Ha de poder seleccionar, ordenar i agrupar les idees per tal que hi hagi una progressi tem鄑ica: progressi lineal (desenvolupament l騡ic de la informaci) o progressi de tema constant (repetici peri騞ica del tema triat).
  • - Cohesi:
  • - Ha de poder elaborar un text oral i escrit, clar i coherent perqu domina a bastament les articulacions gramaticals: ha de poder usar bona part dels connectors per enlla鏰r frases a fi d'explicar una hist騬ia, descriure alguna cosa o referir un text de forma directa o indirecta; ha de poder relacionar temporalment les idees que vol expressar (鷖 adequat dels temps verbals i del mode); ha de poder usar els mecanismes de refer鑞cia (elements anaf騬ics i d韈tics); ha de poder puntuar b el text (hi pot haver oscil穕acions espor郿iques entre pauses breus i pauses llargues), per, tanmateix, els possibles errors de puntuaci no fan que el sentit global del text es vegi alterat.
  • - Ha de poder construir tant oracions d'estructura simple (juxtaposicions i coordinacions), com d'estructura complexa (subordinaci).

b) Compet鑞cia sociolingstica

L'examinand ha de ser conscient de la variaci lingstica i dels diferents nivells de formalitat, i tenir el coneixement i les habilitats b鄐iques per tractar la dimensi social de la llengua: ha de poder elaborar textos orals i escrits en un registre neutre (est鄋dard) o semiformal (ha de poder usar, si escau, algunes expressions idiom鄑iques i col穕oquials); ha de poder tractar el seu destinatari de tu, de v髎 o de vost, segons convengui; ha de poder referir-se a una tercera persona amb els tractaments d'ell o, per exemple, el senyor Pons, moss鑞, etc.; ha de poder establir qualsevol contacte social utilitzant les f髍mules de cortesia m閟 habituals relatives a salutacions (hola, bon dia), comiats (ad閡, fins dem), presentacions (som en...), peticions, agra飉ents i excuses (per favor, gr郼ies, em sap greu...).

d) Compet鑞cia lingstica

  • - Ha de poder utilitzar, amb un grau considerable de precisi, un repertori ampli de paraules a fi d'expressar l'essencial del que vol dir. Ha de poder usar les paraules adequades i ajudar-se, en algun moment puntual, de circumloquis o par鄁rasis per dissimular alguna mancan鏰 de l鑨ic o d'estructura.
  • - Mant un bon domini gramatical, encara que pot cometre equivocacions ocasionals o errors no sistem鄑ics i petites faltes sint郼tiques, que tanmateix no provoquen malentesos.
  • - Ha de poder rec髍rer als diferents mecanismes de formaci de paraules.

    A partir d'una paraula ha de poder crear-ne de noves a trav閟 dels mecanismes de derivaci i de composici.

  • - Ha de tenir un coneixement bastant ampli de la manera com s'organitzen les relacions sem鄋tiques: sovint ha de poder relacionar les paraules amb el context (connotaci, sentit figurat, doble sentit) i ha de poder establir relacions sem鄋tiques entre diferents paraules a trav閟 dels recursos de sinon韒ia i d'anton韒ia.
  • - Ha de poder escriure, gaireb sempre, amb una ortografia correcta, tot i que encara comet algun error, que tanmateix no 閟 sistem鄑ic.
  • - Ha de poder pronunciar correctament gaireb tots els sons catalans, amb els emmudiments, les sonoritzacions i les assimilacions pertinents.

    Espor郿icament apareixen traces de la llengua d'origen quan parla catal.

  • - Ha de poder parlar amb una entonaci adequada a la situaci comunicativa.

    Ha de poder variar la corba mel騞ica de l'oraci segons si ha d'afirmar, negar, demanar, exclamar o ordenar.

    • d) Interacci oral

      L'examinand ha de poder intercanviar informaci amb un interlocutor, i ha de ser capa de fer-ho, gaireb sempre, a trav閟 de textos col穕oquials.

  • - Ha de poder interactuar amb habilitat, espontane飔at i flu飀esa, i sovint ha de poder captar els senyals no verbals i d'entonaci, que sap utilitzar per continuar el seu discurs.
  • - Ha de poder utilitzar la llengua amb flu飀esa, correcci i efic郼ia quan intercanvia informaci sobre temes d'ordre general, educatiu, professional i relatius al temps lliure, de manera que ha de ser capa de mantenir una interacci efectiva amb interlocutors (nadius o no) sense que comporti tensi, una tensi que podria estar motivada per la manca de coneixements lingstics, en un moment determinat, d'una de les dues parts.
  • - Ha de poder comprendre el que se li diu en registre est鄋dard o col穕oquial, fins i tot en un entorn soroll髎.
  • - Ha de poder explotar un ampli repertori lingstic per fer front a la major part de les situacions susceptibles de produir-se en el curs d'una conversa.
  • - Ha de poder intervenir activament en una conversa en contextos familiars, presentant i defensant les seves opinions, respectant els torns de paraula i fent front a situacions menys corrents, com ara una interrupci sobtada.
  • - Ha de poder interactuar amb altres parlants sense produir-los estranyesa, ni ofendre'ls involunt鄏iament.
  • - Ha de poder transmetre als seus interlocutors diferents graus d'emoci i subratllar la import鄋cia personal d'esdeveniments o experi鑞cies.
  • - Ha de poder expressar les seves idees i opinions amb precisi, argumentar amb convicci sobre temes complexos i reaccionar davant els arguments d'altri.
  • - Ha de poder participar activament en discussions formals, habituals o no, expressant, justificant i defensant la seva opini, avaluant altres propostes, i formulant hip騮esis i rebatent-ne.
  • - Ha de poder esbossar una q黣sti o un problema, especular sobre les causes i les conseqncies, i valorar els avantatges i els inconvenients dels diferents enfocaments que s'han plantejat durant la conversa.
  • - Ha de poder mantenir lingsticament una negociaci per trobar una soluci a una situaci conflictiva, com una multa immerescuda, una responsabilitat financera pels desperfectes ocasionats en un habitatge, una den鷑cia en relaci amb un accident, etc.
  • - Ha de poder exposar les seves raons per obtenir una indemnitzaci utilitzant un discurs prou convincent i definint els l韒its de les concessions que est disposat a fer.
  • - Ha de poder exposar un problema que ha sorgit i deixar clar que el prove飀or d'un servei o el client ha de fer una concessi.
  • - Ha de poder conduir una entrevista amb efic郼ia i flu飀esa; ha de poder apartar-se espont鄋iament de les preguntes preparades i formular i facilitar respostes interessants.
  • - Ha de poder respondre amb efic郼ia i flu飀esa quan 閟 entrevistat.
  • - Ha de poder prendre iniciatives en una entrevista, i ampliar i desenvolupar les seves idees amb poca ajuda i estimulaci per part de l'interlocutor.
  • - Ha de poder gestionar b la presa dels torns de paraula.
  • - Ha de poder comen鏰r un discurs, prendre la paraula adequadament i acabar la conversa quan 閟 necessari, encara que no sempre ho faci amb eleg鄋cia.
  • - Ha de poder emprar expressions fetes (per exemple, Aquesta pregunta 閟 dif韈il de respondre...) per guanyar temps i mantenir la paraula mentre formula el que ha de dir.
  • - Ha de poder facilitar el desenvolupament de la discussi donant continu飔at a les declaracions i infer鑞cies fetes per altres interlocutors, confirmantne la comprensi i convidant els altres a participar-hi.
  • - Ha de poder formular preguntes per comprovar que ha compr鑣 el que l'interlocutor ha dit i demanar aclariments all que no ha acabat d'entendre.

3. Avaluaci

Per acreditar el nivell B2 de llengua catalana (nivell avan鏰t), s'ha de superar una prova que consta de cinc 鄏ees: comprensi oral, comprensi escrita, domini pr郼tic del sistema lingstic, expressi escrita i expressi oral i interacci.

Cadascuna d'aquestes 鄏ees 閟 eliminat騬ia.

Per obtenir el certificat del nivell B2, la suma de la puntuaci obtinguda a les cinc 鄏ees ha de ser, com a m韓im, de 50 punts.

4. Estructura i valoraci de la prova

La prova s'estructura en cinc 鄏ees:

纑ea 1: comprensi oral

  • Exercici 1: comprensi general (7 punts)
  • Exercici 2: comprensi detallada o selectiva (8 punts)

La puntuaci m韓ima per superar l'鄏ea 1 閟 de 7,5 punts.

Els examinands disposen de 30 minuts per fer els exercicis d'aquesta 鄏ea.

纑ea 2: comprensi lectora

  • Exercici 1: comprensi general (7 punts)
  • Exercici 2: comprensi detallada o selectiva (8 punts)

La puntuaci m韓ima per superar l'鄏ea 2 閟 de 7,5 punts.

Els examinands disposen de 30 minuts per fer els exercicis d'aquesta 鄏ea.

纑ea 3: domini pr郼tic del sistema lingstic

  • Exercici 1: ortografia, morfosintaxi i l鑨ic (15 punts)

La puntuaci m韓ima de l'鄏ea 3 閟 de 7,5 punts.

Els examinands disposen de 30 minuts per fer l'exercici d'aquesta 鄏ea.

纑ea 4: expressi escrita

  • Exercici 1: text de 80-100 paraules (15 punts)
  • Exercici 2: text de 150-180 paraules (15 punts)

La puntuaci m韓ima per superar l'鄏ea 4 閟 de 15 punts.

Els examinands disposen d'1 hora i 10 minuts per fer els exercicis d'aquesta 鄏ea.

纑ea 5: expressi oral i interacci

  • Exercici 1: presentaci, coneixen鏰 de l'examinand (interacci amb l'examinador) (no puntua)
  • Exercici 2: interacci entre els examinands (15 punts)
  • Exercici 3: intervenci individual (10 punts)

La puntuaci m韓ima per superar l'鄏ea 5 閟 de 12,5 punts.

Els examinands disposen de 20 minuts per fer els exercicis d'aquesta 鄏ea.

L'ordre dels exercicis 2 i 3 de l'鄏ea 5 pot variar.

Certificat de nivell C1

1. Objectiu general

La finalitat de la prova 閟 avaluar si l'examinand 閟 capa de comprendre una 鄊plia gamma de textos llargs i complexos, i de recon鑙xer-ne el sentit impl韈it. Ha de poder expressar-se amb flu飀esa i espontane飔at sense haver de cercar d'una manera molt evident paraules o expressions. Ha de poder utilitzar la llengua de manera flexible i efica per a prop騭its socials, acad鑝ics i professionals.

Ha de poder produir textos clars, ben estructurats i detallats sobre temes complexos, i ha de demostrar un 鷖 controlat d'estructures organitzatives, de connectors i de mecanismes de cohesi.

Per poder comunicar-se amb satisfacci en catal, la persona que opti al certificat C1 (nivell de domini funcional efectiu) ha d'haver aprofundit en els coneixements dels referents i dels comportaments socioculturals m閟 rellevants dels territoris de parla catalana:

a) Referents culturals

- Hist騬ia:

  • * Hist騬ia i literatura: del segle v al segle viii (formaci de la llengua catalana), el catal preliterari (segles ix-x: els primers textos), el naixement de la prosa catalana (Ramon Llull), els segles xiii-xiv (la Cancelleria, expansi i consolidaci de la Corona catalanoaragonesa), el segle xv (el Segle d'Or de la literatura catalana), els segles xvi-xix (la Decad鑞cia), el segle xix (la Renaixen鏰), el segle xx abans de la Guerra Civil (modernisme, noucentisme i avantguardes) i el segle xx despr閟 de la Guerra Civil (el franquisme i l'etapa postfranquista).
  • * Esdeveniments socials i culturals i personatges de la vida social i cultural: festivals de teatre, de m鷖ica, de cinema; premis literaris; les grans produccions teatrals en catal.

b) Sabers i comportaments socioculturals

- Condicions de vida i organitzaci social:

  • * Identificaci personal: noms i dos llinatges (origen dels noms i dels llinatges catalans), malnoms, tractaments protocol穕aris.
  • * La unitat familiar: evoluci en els darrers anys.
  • * Plats t韕ics i begudes: canvis en els h郻its alimentaris en els darrers anys, origen i ingredients dels plats t韕ics catalans, plats relacionats amb festivitats.
  • * Treball: drets i deures d'empresaris i treballadors.
  • * H郻its de consum: unitats de mesures de compra (comprar per unitats, per dotzenes, per pes, a l'engr騭).
  • * Festes, cerim騨ies i celebracions: commemoraci de la mort o del naixement de personatges il穕ustres (repercussi als mitjans de comunicaci), commemoracions relacionades amb diferents col穕ectius socials (Dia Internacional de...).

- Relacions interpersonals:

  • * Relacions sentimentals, familiars i d'amistat: temes de conversa habituals en reunions familiars.
  • * Relacions entre classes socials i generacions: maneres de tractar els infants en llocs p鷅lics.
  • * Relacions amb l'autoritat i l'Administraci: convencions en els textos orals i escrits que s'adrecen a l'Administraci.
  • * Relacions amb els companys de feina: estereotips relacionats amb els grups professionals, associacions que promouen les relacions professionals (col穕egis professionals, sindicats, associacions d'empresaris), convencions socials relacionades amb la forma de vestir segons el tipus de feina.
  • * Relacions en l'鄊bit educatiu: la integraci social dels nouvinguts.

2. Objectius espec韋ics

2.1. Comprensi oral

L'examinand ha de poder:

  • * Recon鑙xer i segmentar la cadena ac鷖tica en les diverses unitats que la componen.
  • * Discriminar les diverses oposicions fonol騡iques: sord/sonor, obert/tancat, lateral/gradual, etc.
  • * Distingir les paraules rellevants d'un discurs (noms, adjectius, verbs) de les que no ho s髇 (falques, paraules crossa).
  • * Comprendre l'estructura del discurs (sobretot en els mon騦egs extensos: les diferents parts, els canvis de tema, etc.).
  • * Identificar les paraules que marquen l'estructura del text.
  • * Identificar la varietat dialectal i el registre.
  • * Copsar el to del discurs (l'agressivitat, la ironia, l'humor, el sarcasme, etc.).
  • * Activar tota la informaci que t de l'interlocutor o del tema que es tracta per preparar la comprensi del discurs.
  • * Anticipar el que es dir a partir del que s'ha dit.
  • * Comprendre prou per seguir una intervenci d'una certa durada sobre temes abstractes o complexos, encara que no siguin de la seva especialitat, tot i que pot ser que hagi de confirmar algun detall, sobretot si l'accent no li 閟 familiar.
  • * Recon鑙xer una 鄊plia gamma d'expressions idiom鄑iques i col穕oquials, i apreciar els canvis de registre.
  • * Seguir una intervenci d'una certa durada encara que no estigui ben estructurada i que les relacions entre les idees nom閟 siguin impl韈ites i no estiguin indicades expl韈itament.
  • * Entendre textos en qu aparegui algun argot o alguna expressi idiom鄑ica.
  • * Recon鑙xer alguns indicadors lingstics de classe social, de proced鑞cia geogr鄁ica, de grup professional, etc.
  • * Comprendre la intenci i el prop騭it comunicatius.
  • * Comprendre la idea principal del text.
  • * Discriminar la informaci rellevant de la irrellevant.
  • * Comprendre els detalls o les idees secund鄏ies.
  • * Entendre els sobreentesos, all que no es pot dir expl韈itament (ambi g黫tats, dobles sentits, el穕ipsis, etc.).
  • * Seguir f郼ilment interaccions complexes entre interlocutors experimentats en debats de grup, fins i tot quan els temes no li s髇 familiars.
  • * Seguir converses transaccionals entre interlocutors experimentats (adquisici de b閚s i serveis de tot tipus, obtenci d'un certificat m鑔ic o de resid鑞cia, etc.).
  • * Comprendre intervencions en reunions formals, si estan ben estructurades, sobre temes relacionats amb la pr騪ia especialitat.
  • * Extreure informaci precisa d'anuncis p鷅lics emesos amb un so distorsionat i de poca qualitat (per exemple, en una estaci, un aeroport, un centre comercial, un estadi, etc.).
  • * Comprendre informacions t鑓niques complexes, com instruccions d'鷖 i especificacions t鑓niques de productes i serveis familiars.
  • * Comprendre una 鄊plia gamma de material enregistrat i retransm鑣, incl騭 algun 鷖 no est鄋dard de la llengua (lletres de can鏾ns, per exemple), i identificar detalls que inclouen actituds i relacions impl韈ites entre els interlocutors.
  • * Comprendre sense esfor qualsevol programa em鑣 per un mitj audiovisual (un noticiari, un documental, un programa de debat, etc.).
  • * Utilitzar h郻ilment els indicis contextuals, gramaticals i l鑨ics per inferir una actitud, una predisposici i unes intencions i per preveure el que ocorrer.
  • * Captar el missatge que s'amaga darrere un anunci publicitari em鑣 per televisi o per r郿io.
  • * Captar el missatge que s'amaga darrere un acudit o un refrany.
  • * Recordar paraules, frases i idees durant uns segons per poder reinterpretar- les m閟 endavant.
  • * Retenir en la mem騬ia a llarg termini les informacions m閟 rellevants, el prop騭it comunicatiu, l'estructura del discurs.
  • * Rec髍rer a diferents tipus de mem騬ia per retenir informaci (visual, auditiva, etc.).

2.2. Comprensi escrita

L'examinand ha de poder:

  • * Llegir en veu alta, pronunciant b tots els sons, amb l'entonaci i la velocitat adequades i entenent perfectament el sentit del text.
  • * Comprendre articles i instruccions t鑓niques llargues, encara que no tenguin relaci amb el seu camp d'especialitat, sempre que pugui tornar a llegir-ne les parts que no li han quedat clares.
  • * Discriminar les idees principals d'un text de les secund鄏ies.
  • * Comprendre arguments sense problemes (articles d'opini, assaigs, etc.).
  • * Comprendre sense problemes una 鄊plia gamma de textos de car郼ter literari (poemes, contes, novel穕es i teatre) o basats en fets reals, i apreciar-ne les difer鑞cies d'estil.
  • * Resumir una 鄊plia gamma de textos.
  • * Triar en un diccionari l'accepci correcta d'una paraula en un context determinat.
  • * Recon鑙xer que una paraula nova t relaci amb una paraula coneguda (per exemple, gluten-glutenina).
  • * Passar per alt paraules noves que no s髇 importants per entendre el text.
  • * Comprendre tot tipus de correspond鑞cia (cartes comercials o professionals, faxos, missatges electr騨ics, etc.).
  • * Localitzar, mitjan鏰nt una lectura r鄍ida, els detalls importants de textos llargs i relativament complexos (guia de viatge, butllet oficial, enciclop鑔ia, manual d'instruccions, etc.).
  • * Identificar r鄍idament el contingut i la import鄋cia d'una not韈ia, d'un article o d'un reportatge sobre una 鄊plia gamma de temes professionals a fi de decidir si val la pena o no fer-ne una lectura m閟 aprofundida.
  • * Comprendre amb detall una 鄊plia gamma de textos que poden apar鑙xer en la vida social, professional o acad鑝ica, i identificar detalls subtils que inclouen actituds i opinions de l'autor, tant impl韈ites com expl韈ites (articles d'opini en revistes especialitzades; ressenyes de pel穕韈ules; assaigs; treballs acad鑝ics; contractes laborals, de lloguer, senzills, etc.).
  • * Comprendre amb detall instruccions p鷅liques llargues i complexes sobre qualsevol procediment, tant si les instruccions estan relacionades amb la seva especialitat com si no ho estan.
  • * Llegir entre l韓ies; 閟 a dir, comprendre idees no formulades expl韈itament.
  • * Triar el significat correcte d'una paraula segons el context.
  • * Ser h郻il a utilitzar els indicis contextuals, gramaticals i l鑨ics per inferir una actitud, una predisposici i unes intencions i preveure el que ocorrer (en llegir, per exemple, tires c騧iques o acudits, anuncis publicitaris amb implicacions socioculturals).
  • * Captar sense problemes les ironies i els dobles sentits dels textos.
  • * Retenir en la mem騬ia a llarg termini les informacions m閟 rellevants del text (tema i dades b鄐iques).

2.3. Domini pr郼tic del sistema lingstic

L'examinand ha de poder demostrar que t un ampli domini del sistema lingstic per poder assolir els objectius que es descriuen en els apartats 2.1, 2.2, 2.4 i 2.5.

2.4. Expressi oral i escrita

L'examinand ha de poder escriure textos clars, fluids i ben estructurats sobre temes complexos i demostrar que controla els recursos discursius i morfosint郼tics propis d'un usuari experimentat, fins al punt que ha de poder destacar les idees principals i ampliar i defensar el seu punt de vista de manera elaborada, amb idees complement鄏ies, justificacions i exemples pertinents per arribar a una conclusi apropiada. Ha de poder demostrar que domina una gran varietat d'aspectes lingstics que li permeten seleccionar les formulacions adequades per expressar-se clarament i en un estil apropiat, segons el lector a qui va adre鏰t el text, sobre una gran varietat de temes generals, acad鑝ics, professionals i de lleure, sense haver de restringir gaireb mai el que vol dir.

Ha de poder expressar-se oralment amb claredat, flu飀esa i espontane飔at sense esfor sobre temes personals o de la seva especialitat. Si s'adona que alguna expressi pot provocar ambig黫tats, gaireb sempre ha de poder ser prou h郻il per rectificar-la.

a) Compet鑞cia pragm鄑ica

Compet鑞cia funcional

L'examinand ha de poder usar diferents tipus de text, que li serviran per definir l'鷖 funcional dels textos orals i escrits:

  • * Descripci. Ha de poder fer descripcions elaborades i d'una extensi considerable sobre una 鄊plia gamma de temes, integrant-hi subtemes, desenvolupant punts particulars i acabant amb una conclusi apropiada.
  • * Narraci. Ha de poder expressar oralment i per escrit i de manera ben estructurada una hist騬ia real o imagin鄏ia sense haver de restringir l'extensi del text.
  • * Comentari. Ha de poder explicar, il穕ustrar o criticar el sentit d'un text.
  • * Instrucci. Ha de poder elaborar textos instructius, de car郼ter oral i escrit, sobre qualsevol tema, concret o abstracte, amb adequaci a qualsevol situaci, sigui qui sigui el lector.
  • * Argumentaci. Ha de poder elaborar textos orals i escrits, de manera clara i prou convincent, sobre aspectes externs presentant una argumentaci ben estructurada, i defensar el seu punt de vista amb l'ajuda, si cal, d'arguments secundaris, de justificacions i d'exemples pertinents.
  • * Explicaci. Ha de poder elaborar textos orals i escrits sobre qualsevol tema de car郼ter personal o general, per mostrar aquest tema objectivament, amb una estructura l騡ica i efica que ajudi el destinatari a fixar-se en els punts m閟 significatius i a recordar-los.
  • * Escriptura creativa. Ha de poder escriure hist騬ies i experi鑞cies de ficci de manera clara i fluida i amb un estil segur, personal i natural, apropiat al g鑞ere adoptat i al lector a qui van adre鏰des.

L'examinand ha de dominar diferents g鑞eres textuals:

- Escrits

  • * Documents personals: postals, notes breus (per recordar coses que s'han de fer, per anunciar un esdeveniment, per expressar el condol, etc.), avisos, enc鄏recs, felicitacions (per un 鑨it personal o professional, pel naixement d'un fill, etc.), esqueles, targetes personals, SMS, cartes i missatges electr騨ics personals (experi鑞cies, sentiments, an鑓dotes, esdeveniments, etc.), invitacions (per a una festa, per a una inauguraci, per a unes noces, etc.), informes en format convencional est鄋dard sobre temes d'inter鑣 personal o professional (informaci sobre assumptes quotidians, motius de certes accions, etc.), diaris personals.
  • * Documents produ飔s en qualitat de ciutad: carta formal; carta al director; convocat騬ia de reuni; acta de reuni; sol穕icitud; reclamacions, queixes i demandes; article d'opini per a una publicaci local; ressenya d'una pel穕韈ula, d'un llibre o d'una obra de teatre; formularis; curr韈ulum; demanda de feina.
  • * Documents professionals i comercials: correspond鑞cia comercial, pressupost, comanda, albar, factura, rebut, manual d'instruccions, oferiment de serveis professionals, informe, not韈ia.

- Orals

  • * Missatges a un contestador autom鄑ic, missatges per megafonia, informaci meteorol騡ica, lectura p鷅lica (per exemple, un preg), presentaci d'un personatge o d'un acte p鷅lic, classe, m韙ing, conversa cara a cara, conversa telef騨ica, intervenci en un debat o en una taula rodona.

    L'examinand ha d'analitzar, de manera intu飔iva, els elements de la situaci de comunicaci (emissor, receptor, prop騭it, etc.) i, segons aquests elements, ha de poder utilitzar adequadament les mateixes funcions lingstiques que els parlants dels nivells A2, B1 i B2.

Compet鑞cia discursiva

- Adequaci:

  • * Ha de poder distribuir i organitzar b el text a l'espai (del paper), de manera que pugui escriure un text clar usant les convencions b鄐iques d'organitzaci textual.
  • * S'ha de poder fer entendre mantenint la flu飀esa i l'espontane飔at sense gaire esfor i utilitzant una entonaci adequada per transmetre d'una manera precisa matisos subtils de significat. Nom閟 un tema conceptualment dif韈il pot obstaculitzar la flu飀esa natural del discurs.
  • * Ha de poder utilitzar circumloquis i par鄁rasis per dissimular les mancances de l鑨ic i d'estructura.
  • * Ha de poder evitar una dificultat i reformular el que vol dir sense interrompre del tot el discurs.
  • * Ha de poder escollir la formulaci apropiada d'un repertori lingstic ampli per expressar clarament i sense restriccions el que vol dir.
  • * Ha de poder afrontar possibles preguntes que sorgeixin a partir d'una exposici seva, per pot ser que n'hagi de fer repetir alguna si la parla 閟 r鄍ida.
  • * Ha de poder trobar sovint la manera de comunicar les idees principals que vol transmetre explotant tots els recursos disponibles i limitant el missatge a all que recorda o als mitjans d'expressi que trobi per expressar-se.
  • * Ha de poder definir les caracter韘tiques d'alguna cosa concreta, el nom de la qual no recorda.
  • * Ha de poder expressar el sentit d'una paraula donant el significat d'una altra paraula.
  • * Ha de poder utilitzar una paraula senzilla que signifiqui alguna cosa semblant al concepte que vol transmetre i demanar la paraula corresponent.

- Coher鑞cia:

  • * Ha de poder seleccionar la informaci i mesurar-ne la quantitat i la qualitat.

    Ha de poder evitar l'exc閟 d'incisos explicatius i la repetici innecess鄏ia de mots i d'idees. Tamb ha de poder evitar la informaci irrellevant que no aporti variaci al contingut del text. Ha de poder introduir digressions al text sense que distorsionin el fil argumental.

  • * Ha de poder dotar el text d'una estructura l騡ica per tal que no hi hagi incoher鑞cies. Ha de poder elaborar un text clar, oral o escrit, sobre temes complexos que segueixi les convencions de la composici i n'ha de poder subratllar les idees principals, com tamb ampliar i defensar els seus punts de vista de manera elaborada, amb idees complement鄏ies, justificacions i exemples pertinents, per arribar a una conclusi apropiada. Ha de poder simplificar, si cal, l'estructura de l'oraci per tal de facilitar-ne la comprensi.
  • * Ha de poder seleccionar, ordenar i agrupar les idees per tal que hi hagi una progressi. Ha de poder dotar el text d'una progressi lineal (desenvolupament l騡ic de la informaci), d'una progressi de tema constant (repetici peri騞ica del tema triat) o d'una progressi de temes derivats (successi de temes consecutius que s髇 derivats dels altres).

- Cohesi:

  • * Ha de poder elaborar textos orals i escrits clars i coherents perqu domina les articulacions gramaticals: ha de poder usar connectors per indicar clarament la relaci entre les idees que expressa; ha de poder relacionar temporalment, sense cap problema, les idees que vol expressar (鷖 adequat dels temps verbals i del mode); ha de poder usar els mecanismes de refer鑞cia: d韈tics (pronoms i adverbis amb referents dins el text: jo, tu; dem, aqu, etc.) i an鄁ores (repetici d'un element a trav閟 de pronoms, sin騨ims, etc.); ha de poder puntuar b el text.
  • * Ha de poder construir tant oracions d'estructura simple (juxtaposicions i coordinacions) com d'estructura complexa (subordinaci).
  • * Ha de poder rec髍rer a l'entonaci i als espais de silenci per dotar el discurs de cohesi. Ha de poder variar l'entonaci i la corba mel騞ica de l'oraci correctament a fi d'expressar matisos subtils de significat.

b) Compet鑞cia sociolingstica

L'examinand ha de ser conscient de la variaci lingstica i dels diferents nivells de formalitat, i tenir el coneixement i les habilitats b鄐iques per tractar la dimensi social de la llengua: ha de poder ajustar el que escriu i el que diu i la manera d'escriure-ho i dir-ho a la situaci i al destinatari, i adoptar un registre adequat a les circumst鄋cies i no mesclar-lo amb altres registres al llarg del text; ha de poder utilitzar la llengua de manera flexible i efectiva en les relacions socials, incloent-hi els usos emocionals, al穕usius i humor韘tics; ha de poder tractar el seu destinatari de tu, de v髎 o de vost, segons convengui; ha de poder referir-se a una tercera persona amb els tractaments d'ell o, per exemple, el senyor, moss鑞, l'amo, etc.; ha de poder establir qualsevol contacte social utilitzant les f髍mules de cortesia m閟 habituals relatives a salutacions (hola, bon dia), comiats (ad閡, fins dem), presentacions (som en...), peticions, agra飉ents i excuses (per favor, gr郼ies, em sap greu...).

c) Compet鑞cia lingstica

  • * Ha de poder expressar amb una correcci suficient un repertori ampli de vocabulari, que li permetr superar f郼ilment els buits mitjan鏰nt circumloquis.

    Ha de poder expressar matisos subtils de significat.

  • * T un bon domini d'expressions idiom鄑iques i de mots col穕oquials. Ha de poder incorporar al seu discurs bona part de les locucions, dels refranys i de les frases fetes de la llengua.
  • * Coneix i usa els neologismes m閟 habituals que s'incorporen progressivament a la llengua.
  • * Ha de poder mantenir de manera consistent un grau alt de correcci gramatical; els errors s髇 escassos, dif韈ils de detectar i generalment els corregeix si revisa el text.
  • * Ha de poder rec髍rer als diferents mecanismes de formaci de paraules.

    A partir d'una paraula coneguda n'ha de poder crear de noves a trav閟 dels mecanismes de derivaci i de composici.

  • * T un coneixement ampli de com s'organitzen les relacions sem鄋tiques, de manera que pot relacionar, gaireb sempre, les paraules amb el context (refer鑞cia, connotaci, sentit figurat, doble sentit) i pot establir relacions sem鄋tiques entre diferents paraules a trav閟 dels recursos de sinon韒ia, anton韒ia i hipon韒ia.
  • * Els textos no contenen faltes d'ortografia o en contenen nom閟 de referides a casos excepcionals d'alguns aspectes concrets.
  • * Ha de poder pronunciar correctament tots els sons catalans, gaireb sense interfer鑞cia d'altres lleng黣s, amb els emmudiments, les sonoritzacions i les assimilacions pertinents.
  • * Ha de poder respectar la pros騞ia de la frase, tant en un discurs improvisat com en un discurs llegit. Espor郿icament poden apar鑙xer traces de la seva llengua d'origen quan parla catal.
  • * Ha de poder variar l'entonaci i la corba mel騞ica de l'oraci correctament a fi d'expressar matisos subtils de significat.

d) Interacci oral

L'examinand ha de poder intercanviar informaci amb un interlocutor sense problemes.

  • * Ha de poder triar una expressi adequada entre un repertori disponible de funcions del discurs per introduir els seus comentaris amb la finalitat de prendre la paraula o mantenir-la, i relacionar amb habilitat les seves pr騪ies intervencions amb les dels altres interlocutors.
  • * Ha de poder utilitzar la llengua en societat amb flexibilitat i efic郼ia, incloent-hi usos afectius, al穕usius o humor韘tics.
  • * Ha de poder intervenir en la conversa respectant els torns de paraula.
  • * Ha de dominar un ampli repertori l鑨ic que li permeti superar h郻ilment les defici鑞cies amb per韋rasis. Quan participa en una conversa, no s'ha d'observar una recerca gaire evident d'expressions o d'estrat鑗ies d'evitaci.
  • * Ha de poder conversar en qualsevol situaci de la vida personal i social amb flexibilitat i efic郼ia.
  • * Ha de poder seguir f郼ilment interaccions complexes a tres bandes en un grup de debat i participar-hi, fins i tot quan es tracten temes abstractes, complexos i no familiars.
  • * Ha de poder defensar la seva posici formalment i de manera adequada i convincent, responent a les preguntes i comentaris, aix com als contraarguments, amb flu飀esa i espontane飔at, tot i que l'interlocutor sigui un parlant nadiu.
  • * Pot fer avan鏰r la feina convidant altres persones a afegir-s'hi, a dir el que pensen, etc.
  • * Pot esbossar de manera prou clara una q黣sti o un problema, especular sobre les causes i les conseqncies i valorar els avantatges i els inconvenients dels diferents enfocaments que s'han plantejat durant la conversa.
  • * Pot mantenir lingsticament una negociaci per trobar una soluci a una situaci conflictiva, com una multa immerescuda, una responsabilitat financera pels desperfectes ocasionats en un habitatge, una den鷑cia en relaci amb un accident, etc.
  • * Pot exposar les seves raons per obtenir una indemnitzaci utilitzant un discurs prou convincent i definint els l韒its de les concessions que est disposat a fer.
  • * Pot exposar un problema que ha sorgit i deixar clar que el prove飀or d'un servei o el client ha de fer una concessi.
  • * Pot comprendre i intercanviar informacions complexes i opinions sobre una extensa gamma de temes relacionats amb la seva professi.
  • * Pot participar plenament en una entrevista com a entrevistador o com a entrevistat, desenvolupar o valorar els punts discutits de manera fluida i sense cap ajuda, i utilitzar b les interjeccions.
  • * Pot triar una expressi adequada d'un repertori disponible de funcions discursives per comen鏰r cadascun dels seus comentaris de manera apropiada, amb l'objectiu de prendre la paraula o per guanyar temps i conservar-la mentre reflexiona.
  • * Pot relacionar h郻ilment la pr騪ia contribuci amb la dels altres interlocutors.
  • * Pot formular preguntes per comprovar que ha compr鑣 el que l'interlocutor ha intentat dir i fer aclarir all que no ha acabat d'entendre.

3. Avaluaci

Per acreditar el nivell C1 de llengua catalana (nivell de domini funcional efectiu), s'ha de superar una prova que consta de cinc 鄏ees: comprensi oral, comprensi lectora, domini pr郼tic del sistema lingstic, expressi escrita i expressi oral i interacci. Cadascuna d'aquestes 鄏ees 閟 eliminat騬ia.

Per obtenir el certificat de nivell del domini funcional efectiu (C1), la suma de la puntuaci obtinguda a les cinc 鄏ees ha de ser, com a m韓im, de 50 punts.

4. Estructura i valoraci de la prova

La prova s'estructura en cinc 鄏ees:

纑ea 1: comprensi oral

  • Exercici 1: comprensi general (5 punts)
  • Exercici 2: comprensi detallada o selectiva (10 punts)

La puntuaci m韓ima per superar l'鄏ea 1 閟 de 7,5 punts.

Els examinands disposen de 40 minuts per fer els exercicis d'aquesta 鄏ea.

纑ea 2: comprensi lectora

  • Exercici 1: comprensi general (5 punts)
  • Exercici 2: comprensi detallada o selectiva (10 punts)

La puntuaci m韓ima per superar l'鄏ea 2 閟 de 7,5 punts.

Els examinands disposen de 40 minuts per fer els exercicis d'aquesta 鄏ea.

纑ea 3: domini pr郼tic del sistema lingstic

  • Exercici 1: ortografia, morfosintaxi i l鑨ic (15 punts)

La puntuaci m韓ima per superar l'鄏ea 3 閟 de 7,5 punts.

Els examinands disposen de 40 minuts per fer l'exercici d'aquesta 鄏ea.

纑ea 4: expressi escrita

  • Exercici 1: text de 50-80 paraules (5 punts)
  • Exercici 2: text de 170-200 paraules (15 punts)
  • Exercici 3: resum (10 punts)

La puntuaci m韓ima per superar l'鄏ea 4 閟 de 15 punts.

Els examinands disposen d'1 hora i 30 minuts per fer els exercicis d'aquesta 鄏ea.

纑ea 5: expressi oral i interacci

  • Exercici 1: presentaci, coneixen鏰 de l'examinand (interacci amb l'examinador) (no puntua)
  • Exercici 2: lectura comprensiva en veu alta (5 punts)
  • Exercici 3: intervenci individual (12 punts)
  • Exercici 4: interacci entre els examinands (8 punts)

La puntuaci m韓ima per superar l'鄏ea 5 閟 de 12,5 punts.

Els examinands disposen de 20 minuts per fer els exercicis d'aquesta 鄏ea.

L'ordre dels exercicis 2, 3 i 4 de l'鄏ea 5 pot variar.

Certificat de nivell C2

1. Objectiu general

La finalitat de la prova 閟 avaluar si l'examinand 閟 capa de comprendre sense gens d'esfor pr郼ticament tot el que llegeix o escolta. Ha de poder resumir informaci procedent de diferents fonts orals o escrites, reconstruir fets i arguments i presentar-los d'una manera coherent. Aix mateix, ha de ser capa d'expressar-se espont鄋iament, tant oralment com per escrit, amb flu飀esa i precisi, distingint matisos subtils de significat fins i tot en les situacions m閟 complexes.

Per poder comunicar-se amb 鑨it en catal, la persona que opti al certificat C2 ha de tenir els mateixos coneixements dels referents i dels comportaments socioculturals que es descriuen en el nivell C1.

2. Objectius espec韋ics

2.1. Comprensi oral

L'examinand ha de poder:

  • * Comprendre sense cap dificultat qualsevol tipus de producci oral en directe o emesa pels mitjans de comunicaci, encara que la velocitat de parla sigui r鄍ida.
  • * Recon鑙xer i segmentar la cadena ac鷖tica en les diverses unitats que la componen.
  • * Discriminar les diverses oposicions fonol騡iques: sord/sonor, obert/tancat, lateral/gradual, etc.
  • * Distingir les paraules rellevants d'un discurs (noms, adjectius, verbs) de les que no ho s髇 (falques, paraules crossa).
  • * Identificar la varietat o les varietats del discurs (geogr鄁ica, social, argot, etc.) i el registre (el nivell de formalitat, el grau d'especificitat, etc.).
  • * Copsar el to del discurs (agressivitat, ironia, humor, sarcasme, etc.).
  • * Anticipar el que es dir a partir del que ja s'ha dit.
  • * Inferir dades de l'emissor (edat, sexe, car郼ter, actitud, proced鑞cia sociocultural, ideologia, etc.).
  • * Comprendre l'estructura del discurs (sobretot en els mon騦egs extensos: les diferents parts, els canvis de tema, etc.).
  • * Activar tota la informaci que t de l'interlocutor o del tema que es tracta per preparar la comprensi del discurs.
  • * Interpretar els codis no verbals que acompanyen el discurs (mirada, gestos, moviments, etc.).
  • * Recon鑙xer una 鄊plia gamma d'expressions idiom鄑iques i col穕oquials i apreciar els canvis de registre.
  • * Seguir una intervenci d'una certa durada encara que no estigui ben estructurada i que les relacions entre les idees nom閟 siguin impl韈ites i no estiguin indicades expl韈itament.
  • * Entendre les pressuposicions, els sobreentesos, all que no es diu expl韈itament (ambig黫tats, dobles sentits, el穕ipsis, etc.).
  • * Recon鑙xer alguns indicadors lingstics de classe social, de proced鑞cia geogr鄁ica, de grup professional, etc.
  • * Comprendre la intenci i el prop騭it comunicatius.
  • * Comprendre la idea principal.
  • * Discriminar la informaci rellevant de la irrellevant.
  • * Comprendre els detalls o les idees secund鄏ies.
  • * Seguir sense cap problema interaccions complexes entre interlocutors experimentats (nadius o no) en debats de grup, fins i tot quan els temes no li s髇 familiars.
  • * Seguir sense cap problema converses transaccionals entre interlocutors experimentats (negociacions de vendes, reclamacions amb implicacions legals, administraci de tractaments m鑔ics complicats, etc.).
  • * Comprendre sense cap problema confer鑞cies (encara que siguin molt especialitzades), discussions i debats en qu apareix terminologia poc familiar, prendre'n apunts i transcriure la informaci que se'n despr鑞 d'una manera tan acurada i fidel a l'original que altres persones tamb podrien utilitzar aquests apunts.
  • * Identificar les paraules que marquen l'estructura del text, les que marquen el canvi de tema, les que n'enceten un de nou i les que conclouen.
  • * Extreure informaci precisa d'anuncis p鷅lics emesos amb un so dis torsionat i de poca qualitat (per exemple, en una estaci, un aeroport, un centre comercial, un estadi,etc.).
  • * Comprendre informacions t鑓niques complexes, com instruccions d'鷖 i especificacions t鑓niques de productes i serveis familiars.
  • * Comprendre una 鄊plia gamma de material enregistrat i retransm鑣, inclosos els usos no est鄋dard de la llengua (lletres de can鏾ns, per exemple), i identificar detalls que inclouen actituds i relacions impl韈ites entre els interlocutors.
  • * Comprendre sense cap problema qualsevol programa em鑣 per un mitj audiovisual (un noticiari, un documental, un programa de debat, etc.).
  • * Utilitzar h郻ilment els indicis contextuals, gramaticals i l鑨ics per inferir una actitud, una predisposici i unes intencions i per preveure el que ocorrer.
  • * Captar el missatge que s'amaga darrere un anunci publicitari em鑣 per televisi o per r郿io.
  • * Captar el missatge que s'amaga darrere un acudit o un refrany.
  • * Recordar paraules, frases i idees durant uns segons per poder reinterpretar- les m閟 endavant.
  • * Retenir en la mem騬ia a llarg termini les informacions m閟 rellevants, el prop騭it comunicatiu, l'estructura del discurs i algunes paraules especials (estranyes, desconegudes, noves, rellevants).
  • * Rec髍rer a diferents tipus de mem騬ia per retenir informaci (visual, auditiva, etc.).

2.2. Comprensi escrita

L'examinand ha de poder:

  • * Llegir en veu alta, pronunciant b tots els sons, amb l'entonaci i la velocitat adequades i entenent perfectament el sentit del text.
  • * Identificar la varietat o les varietats del text (geogr鄁ica, social, argot, etc.) i el registre (el nivell de formalitat, el grau d'especificitat, etc.).
  • * Copsar el to del text (agressivitat, ironia, humor, sarcasme, etc.).
  • * Anticipar el que es dir a partir del que ja ha llegit.
  • * Inferir dades de l'autor del text (edat, sexe, car郼ter, actitud, proced鑞cia sociocultural, ideologia, etc.).
  • * Comprendre el text amb profunditat: pot identificar la rellev鄋cia relativa de cada informaci, integrar-la en estructures textuals i jer鄏quiques, distingir el que 閟 important per a l'autor del text del que ho 閟 per a ell, etc.
  • * Comprendre sense problemes una 鄊plia gamma de textos de car郼ter literari (poemes, contes, novel穕es i teatre) o basats en fets reals i apreciar-ne les difer鑞cies d'estil.
  • * Resumir informaci procedent de diferents fonts, reconstruir arguments i consideracions i presentar d'una manera coherent el resultat general.
  • * Reconstruir les parts d'un fragment mal expressat aplicant els coneixements lingstics (sint郼tics) per tal de dotar el text de sentit.
  • * Entendre les pressuposicions, els sobreentesos, all que no es diu expl韈itament (ambig黫tats, dobles sentits, el穕ipsis).
  • * Aprofitar la informaci que t sobre l'escriptor per entendre el text.
  • * Triar en un diccionari l'accepci correcta d'una paraula en un context determinat.
  • * Recon鑙xer que una paraula nova t relaci amb una paraula coneguda (per exemple, gluten-glutenina).
  • * Passar per alt paraules noves que no s髇 importants per entendre el text.
  • * Comprendre tot tipus de correspond鑞cia (cartes comercials o professionals, faxos, missatges electr騨ics, etc.).
  • * Localitzar, mitjan鏰nt una lectura r鄍ida, els detalls importants de textos llargs i complexos (guia de viatge, butllet oficial, enciclop鑔ia, manual d'instruccions, etc.).
  • * Identificar r鄍idament el contingut i la import鄋cia d'una not韈ia, d'un article o d'un reportatge sobre una 鄊plia gamma de temes professionals.
  • * Comprendre amb detall una 鄊plia gamma de textos que poden apar鑙xer en la vida social, professional o acad鑝ica, i identificar detalls subtils que inclouen actituds i opinions de l'autor, tant impl韈ites com expl韈ites (articles d'opini en revistes especialitzades; ressenyes de pel穕韈ules; assaigs; treballs acad鑝ics; contractes comercials, laborals i administratius; convenis).
  • * Comprendre amb detall instruccions p鷅liques llargues i complexes sobre qualsevol procediment, tant si les instruccions estan relacionades amb la seva especialitat com si no ho estan.
  • * Llegir entre l韓ies; 閟 a dir, comprendre idees no formulades expl韈itament.
  • * Triar el significat correcte d'una paraula segons el context.
  • * Ser h郻il a utilitzar els indicis contextuals, gramaticals i l鑨ics per inferir una actitud, una predisposici i unes intencions i preveure el que ocorrer (en llegir, per exemple, tires c騧iques o acudits, anuncis publicitaris amb implicacions socioculturals).
  • * Captar sense problemes les ironies i els dobles sentits dels textos.
  • * Retenir en la mem騬ia a llarg termini les informacions m閟 rellevants, el prop騭it comunicatiu, l'estructura del text i algunes paraules especials (estranyes, desconegudes, noves, rellevants).

2.3. Domini pr郼tic del sistema lingstic

L'examinand ha de poder demostrar que t un domini complet del sistema lingstic per poder assolir els objectius que es descriuen en els apartats 2.1, 2.2, 2.4 i 2.5.

2.4. Expressi oral i escrita

L'examinand ha de poder produir, de manera planera, fluida i ben estructurada, un discurs clar, amb una estructura l騡ica i efica que ajudi l'interlocutor o l'oient a advertir els punts significatius i a recordar-los. A m閟, ha de mostrar una gran flexibilitat a l'hora de reformular idees sota f髍mules lingstiques diferents, que li permetran transmetre amb precisi matisos subtils de significat a fi d'emfasitzar, diferenciar o eliminar ambig黫tats. Quan s'adreci a una audi鑞cia, ha de poder fer front a possibles preguntes dif韈ils i, fins i tot, hostils.

En l'expressi escrita, ha de poder escriure textos clars, fluids, d'una manera planera i ben estructurada sobre una gran varietat de temes generals, acad鑝ics, professionals, de lleure, sense haver de restringir el que vol dir, amb un estil apropiat i efica i una estructura l騡ica que ajudi el destinatari a trobar els punts m閟 importants. Ha de poder demostrar que controla els recursos discursius i morfosint郼tics propis d'un usuari experimentat, fins al punt de poder destacar les idees principals i ampliar i defensar el seu punt de vista de manera elaborada, amb idees complement鄏ies, justificacions i exemples pertinents per arribar a una conclusi apropiada.

a) Compet鑞cia pragm鄑ica Compet鑞cia funcional

L'examinand ha de poder usar diferents tipus de text, que li serviran per definir l'鷖 funcional del text escrit:

  • * Descripci. Ha de poder fer descripcions clares, elaborades i sovint notables, d'una manera planera i fluida, sobre una 鄊plia gamma de temes, integrant- hi subtemes, desenvolupant punts particulars i acabant amb una conclusi apropiada.
  • * Narraci. Ha de poder escriure i contar de manera ben estructurada una hist騬ia real o imagin鄏ia sense haver de restringir l'extensi del text.
  • * Comentari. Ha de poder explicar, il穕ustrar o criticar el sentit d'una obra liter鄏ia o d'un assaig.
  • * Instrucci. Ha de poder donar instruccions sobre qualsevol tema, concret o abstracte, amb adequaci a qualsevol situaci, sigui qui sigui el receptor.
  • * Argumentaci. Ha de poder parlar i escriure, de manera clara i convincent, sobre aspectes externs presentant una argumentaci ben estructurada i defensar el seu punt de vista amb l'ajuda, si cal, d'arguments secundaris, de justificacions i d'exemples pertinents.
  • * Explicaci. Ha de poder parlar i escriure sobre qualsevol tema de car郼ter personal o general per mostrar aquest tema objectivament, amb una estructura l騡ica i efica que ajudi el destinatari a fixar-se en els punts m閟 significatius i a recordar-los.
  • * Escriptura creativa. Ha de poder escriure hist騬ies i experi鑞cies de ficci, de manera clara i fluida i amb un estil segur, personal i natural, apropiat al g鑞ere adoptat, de manera que pugui captivar el lector.
  • * Discursos creatius. Ha de poder emetre oralment textos literaris, b llegits, b improvisats, de manera clara i fluida i amb un estil apropiat al g鑞ere adoptat (contes, rondalles, poemes, gloses, etc.).

L'examinand ha de dominar diferents g鑞eres textuals:

- Escrits

  • * Documents personals: postals, notes breus (per recordar coses que s'han de fer, per anunciar un esdeveniment, per expressar el condol, etc.), avisos, enc鄏recs, felicitacions (per un 鑨it personal o professional, pel naixement d'un fill, etc.), esqueles, targetes personals, SMS, cartes i missatges electr騨ics personals (experi鑞cies, sentiments, an鑓dotes, esdeveniments, etc.), invitacions (per a una festa, per a una inauguraci, per a unes noces, etc.), informes en format convencional est鄋dard sobre temes d'inter鑣 personal o professional (informaci sobre assumptes quotidians, motius de certes accions, etc.), diaris personals.
  • * Documents produ飔s en qualitat de ciutad: cartes formals; cartes al director; convocat騬ia de reuni; acta de reuni; sol穕icitud; reclamacions, quei xes i demandes; article d'opini per a una publicaci local; ressenya d'una pel穕韈ula, d'un llibre o d'una obra de teatre; formularis; curr韈ulum; demanda de feina.
  • * Documents professionals i comercials: correspond鑞cia comercial, pressupost, comanda, albar, factura, rebut, manual d'instruccions, oferiment de serveis professionals, informe, not韈ia.

- Orals

  • * Missatges a un contestador autom鄑ic, missatges per megafonia, informaci meteorol騡ica, lectura p鷅lica (per exemple, un preg), presentaci d'un personatge o d'un acte p鷅lic, classe, m韙ing, serm, conversa cara a cara, conversa telef騨ica, intervenci en un debat o en una taula rodona.

L'examinand ha d'analitzar, de manera intu飔iva, els elements de la situaci de comunicaci (emissor, receptor, prop騭it, etc.) i, segons aquests elements, ha de poder utilitzar adequadament les mateixes funcions lingstiques que poden utilitzar els parlants dels nivells A2, B1, B2 i C1.

b) Compet鑞cia sociolingstica

L'examinand ha de ser conscient de la variaci lingstica i dels diferents nivells de formalitat i tenir el coneixement i les habilitats b鄐iques per tractar la dimensi social de la llengua: ha de poder ajustar el que escriu i el que diu i la manera d'escriure-ho i dir-ho a la situaci i al destinatari, i adoptar un registre adequat a les circumst鄋cies i no mesclar-lo al llarg del text; ha de poder utilitzar la llengua de manera flexible i efectiva en les relacions socials, inclosos els usos emocionals, al穕usius i humor韘tics; ha de poder tractar el seu destinatari de tu, de v髎 o de vost, segons convengui; ha de poder referir-se a una tercera persona amb els tractaments d'ell o, per exemple, el senyor, moss鑞, l'amo, etc.; ha de poder establir qualsevol contacte social utilitzant les f髍mules de cortesia m閟 habituals relatives a salutacions (hola, bon dia), comiats (ad閡, fins dem), presentacions (som en...), peticions, agra飉ents i excuses (per favor, gr郼ies, em sap greu...); ha de poder discriminar els nivells connotatius del significat.

c) Compet鑞cia discursiva

- Adequaci:

  • * Ha de poder distribuir i organitzar b el text escrit a l'espai (del paper), de manera que pugui escriure un text clar usant les convencions b鄐iques d'organitzaci textual.
  • * Ha de poder expressar-se extensament i espont鄋iament amb flu飀esa natural, i evitar i corregir les dificultats d'una manera tan discreta que l'interlocutor o l'oient dif韈ilment se n'adoni. S'atura nom閟 per reflexionar sobre la paraula exacta que expressar amb precisi o per trobar un exemple apropiat que il穕ustri l'explicaci.
  • * Ha de dominar una gran varietat d'aspectes lingstics que, en parlar, li permetin seleccionar les formulacions adequades per expressar-se clarament i en un estil apropiat, segons la persona a qui va adre鏰t el discurs.
  • * Ha de poder expressar amb precisi matisos subtils de significat utilitzant amb una correcci suficient un repertori ampli de procediments de modalitzaci (per exemple, adverbis que expressin el grau d'intensitat, proposicions restrictives, etc.).
  • * Ha de poder evitar una dificultat i reformular el que vol dir sense interrompre del tot el discurs.
  • * Ha de poder superar f郼ilment les defici鑞cies amb per韋rasis. No s'ha d'observar una recerca gaire evident d'expressions o d'estrat鑗ies d'evitaci.

    Nom閟 un tema conceptualment dif韈il pot obstaculitzar el flux natural i fluid del discurs.

  • * Ha de poder triar la formulaci apropiada d'un repertori lingstic ampli per expressar clarament i sense restriccions el que vol dir.
  • * Ha de poder afrontar possibles preguntes que sorgeixin a partir d'una exposici seva, per pot ser que n'hagi de fer repetir alguna si la parla 閟 r鄍ida.
  • * Ha de poder trobar sovint la manera de comunicar les idees principals que vol transmetre explotant tots els recursos disponibles i limitant el missatge a all que recorda o als mitjans d'expressi que trobi per expressar-se.
  • * Ha de poder definir les caracter韘tiques d'alguna cosa concreta, el nom de la qual no recorda.
  • * Ha de poder expressar el sentit d'una paraula donant el significat d'una altra paraula.
  • * Ha de poder utilitzar una paraula senzilla que signifiqui alguna cosa semblant al concepte que vol transmetre i demanar la paraula corresponent.

- Coher鑞cia:

  • * Ha de poder seleccionar la informaci i mesurar-ne la quantitat i la qualitat.

    Ha de poder evitar l'exc閟 d'incisos explicatius i la repetici innecess鄏ia de mots i d'idees. Tamb ha de poder evitar la informaci irrellevant que no aporti variaci al contingut del text. Ha de poder introduir digressions en el text sense que distorsionin el fil argumental.

  • * Ha de poder dotar el text d'una estructura l騡ica per tal que no hi hagi incoher鑞cies. Ha de poder escriure un text clar que segueixi les convencions de la composici sobre temes complexos i n'ha de poder subratllar les idees principals, com tamb ampliar i defensar els seus punts de vista de manera elaborada, amb idees complement鄏ies, justificacions i exemples pertinents, per arribar a una conclusi apropiada. Ha de poder simplificar, si cal, l'estructura de l'oraci per tal de facilitar-ne la comprensi. En l'expressi oral, espec韋icament, ha de poder presentar temes complexos amb seguretat davant un p鷅lic que els desconeix i estructurar i adaptar l'exposici amb flexibilitat per respondre a les necessitats d'aquesta audi鑞cia.
  • * Ha de poder seleccionar, ordenar i agrupar les idees per tal que hi hagi una progressi tem鄑ica: progressi lineal (desenvolupament l騡ic de la informaci), progressi de tema constant (repetici peri騞ica del tema triat) o progressi de temes derivats (successi de temes consecutius que s髇 derivats dels altres).

- Cohesi:

  • * Ha de poder escriure i parlar de manera clara i coherent perqu domina les articulacions gramaticals: ha de poder usar tots els connectors per indicar clarament la relaci entre les idees que expressa; ha de poder relacionar temporalment, sense cap problema, les idees que vol expressar (鷖 adequat dels temps verbals i del mode); ha de poder usar tots els mecanismes de refer鑞cia: d韈tics (pronoms i adverbis amb referents dins el text: jo, tu; dem, aqu, etc.) i an鄁ores (repetici d'un element a trav閟 de pronoms, sin騨ims, etc.); ha de saber puntuar b el text.
  • * Ha de poder construir tant oracions d'estructura simple (juxtaposicions i coordinacions) com d'estructura complexa (subordinaci).
  • * Ha de poder rec髍rer a l'entonaci i als espais de silenci per dotar el discurs de cohesi. Ha de poder variar l'entonaci i la corba mel騞ica de l'oraci correctament a fi d'expressar matisos subtils de significat.

d) Compet鑞cia lingstica

  • * Ha de poder expressar amb una correcci suficient un repertori ampli de vocabulari que li permeti superar f郼ilment els buits mitjan鏰nt circumloquis.

    Ha de poder expressar matisos subtils de significat utilitzant amb for鏰 precisi una extensa gamma d'estrat鑗ies lingstiques. Ha de poder explotar, amb un domini exhaustiu i fiable, un repertori l鑨ic molt ampli per formular de manera precisa el seu pensament, insistint, diferenciant i eliminant l'ambig黫tat. No d髇a cap senyal d'haver de limitar el que vol escriure.

  • * Ha de dominar les expressions idiom鄑iques i els mots col穕oquials. Ha de poder incorporar al seu discurs bona part de les locucions, els refranys i les frases fetes de la llengua.
  • * Ha de con鑙xer i usar els neologismes m閟 habituals que s'incorporen progressivament a la llengua.
  • * Ha de poder mantenir un domini gramatical constant sobre un llenguatge complex i ha de poder corregir els possibles errors retrospectivament.
  • * Ha de poder rec髍rer als diferents mecanismes de formaci de paraules.

    A partir d'una paraula coneguda n'ha de poder crear de noves a trav閟 dels mecanismes de derivaci i de composici.

  • * Ha de tenir un coneixement ampli de com s'organitzen les relacions sem鄋tiques, de manera que pugui relacionar les paraules amb el context (refer鑞cia, connotaci, sentit figurat, doble sentit) i pugui establir relacions sem鄋tiques entre diferents paraules a trav閟 dels recursos de sinon韒ia, anton韒ia i hipon韒ia.
  • * Els textos no han de contenir faltes d'ortografia.
  • * Ha de poder pronunciar correctament tots els sons catalans, gaireb sense interfer鑞cia d'altres lleng黣s, amb els emmudiments, les sonoritzacions i les assimilacions pertinents.
  • * Ha de poder respectar la pros騞ia de la frase, tant en un discurs improvisat com en un discurs llegit. Espor郿icament poden apar鑙xer traces de la seva llengua d'origen quan parla catal.
  • * Ha de poder variar l'entonaci i la corba mel騞ica de l'oraci correctament a fi d'expressar matisos subtils de significat.

e) Interacci oral

L'examinand ha de poder intercanviar informaci amb un interlocutor sense cap restricci.

  • * Ha de poder interactuar amb facilitat i habilitat, i captar i utilitzar els senyals no verbals i d'entonaci sense esfor aparent.
  • * Ha de poder participar sense gens d'esfor en tota mena de converses i discussions i mostrar un bon 鷖 d'expressions idiom鄑iques i col穕oquials. En cas de dificultat, ha de poder fer marxa enrere, reestructurar el discurs i corregir-lo de manera que els seus interlocutors ni se n'adonin.
  • * Ha de poder fer servir les interjeccions convenientment i respondre amb espontane飔at i gaireb sense esfor.
  • * Ha de poder intervenir en la conversa respectant els torns de paraula, donant refer鑞cies, fent al穕usions, etc.
  • * Ha de poder dominar un ampli repertori l鑨ic que li permeti superar h郻ilment i f郼ilment les possibles defici鑞cies amb per韋rasis. Quan participa en una conversa, no s'ha d'observar una recerca gaire evident d'expressions o d'estrat鑗ies d'evitaci.
  • * Ha de poder triar una expressi adequada entre un repertori disponible de funcions discursives per iniciar els seus comentaris i per prendre la paraula o per guanyar temps mentre la conserva i reflexiona.
  • * Ha de poder conduir h郻ilment la conversa cap a un tema nou.
  • * Ha de poder desviar o eludir un tema de conversa que no li conv.
  • * Ha de poder marcar, mitjan鏰nt marcadors textuals, el comen鏰ment i el final de la seva intervenci.
  • * Ha de poder avaluar el grau de comprensi del seu interlocutor.
  • * Ha de poder seguir f郼ilment interaccions complexes a tres bandes en un grup de debat i participar-hi, fins i tot quan es tracten temes abstractes, complexos i no familiars.
  • * Ha de poder defensar la seva posici en discussions formals sobre q黣stions complexes, amb arguments articulats i persuasius, sense sentir-se en inferioritat de condicions davant un parlant nadiu.
  • * Ha de poder fer avan鏰r la feina convidant altres persones a afegir-s'hi, a dir el que pensen, etc.
  • * Ha de poder esbossar clarament una q黣sti o un problema, especular sobre les causes i les conseqncies i valorar els avantatges i els inconvenients dels diferents enfocaments que s'han plantejat durant la conversa.
  • * Ha de poder mantenir lingsticament una negociaci per trobar una soluci a una situaci conflictiva, com una multa immerescuda, una responsabilitat financera pels desperfectes ocasionats en un habitatge, una den鷑cia en relaci amb un accident, etc.
  • * Ha de poder exposar les seves raons per obtenir una indemnitzaci utilitzant un discurs convincent i definint els l韒its de les concessions que est disposat a fer.
  • * Ha de poder exposar un problema que ha sorgit i deixar clar que el prove飀or d'un servei o el client ha de fer una concessi.
  • * Ha de poder mantenir b la seva part del di鄉eg, estructurant el discurs i interactuant amb autoritat i amb una completa flu飀esa, sigui com a entrevistador o com a entrevistat, de la mateixa manera que ho fa un parlant nadiu.
  • * Ha de poder escollir una expressi adequada d'un repertori disponible de funcions discursives per comen鏰r cadascun dels seus comentaris de manera apropiada, amb l'objectiu de prendre la paraula o per guanyar temps i conservar- la mentre reflexiona.
  • * Ha de poder relacionar h郻ilment la pr騪ia contribuci amb la dels altres interlocutors.
  • * Ha de poder formular preguntes per comprovar que ha compr鑣 el que l'interlocutor ha intentat dir i fer aclarir all que no ha acabat d'entendre.

3. Avaluaci

Per acreditar el nivell C2 de llengua catalana, s'ha de superar una prova que consta de cinc 鄏ees: comprensi oral, comprensi lectora, domini pr郼tic del sistema lingstic, expressi escrita i expressi oral i interacci. Cadascuna d'aquestes 鄏ees 閟 eliminat騬ia.

Per obtenir el certificat del nivell C2, la suma de la puntuaci obtinguda a les cinc 鄏ees ha de ser, com a m韓im, de 50 punts.

4. Estructura i valoraci de la prova

La prova s'estructura en cinc 鄏ees:

纑ea 1: comprensi oral

  • Exercici 1: comprensi general (3 punts)
  • Exercici 2: comprensi detallada o selectiva (7 punts)

La puntuaci m韓ima per superar l'鄏ea 1 閟 de 5 punts.

Els examinands disposen de 40 minuts per fer els exercicis d'aquesta 鄏ea.

纑ea 2: comprensi lectora

  • Exercici 1: comprensi general (3 punts)
  • Exercici 2: comprensi detallada o selectiva (7 punts)

La puntuaci m韓ima per superar l'鄏ea 2 閟 de 5 punts.

Els examinands disposen de 40 minuts per fer els exercicis d'aquesta 鄏ea.

纑ea 3: domini pr郼tic del sistema lingstic

  • Exercici 1: ortografia, morfosintaxi i l鑨ic (20 punts)

La puntuaci m韓ima per superar l'鄏ea 3 閟 de 10 punts.

Els examinands disposen de 40 minuts per fer l'exercici d'aquesta 鄏ea.

纑ea 4: expressi escrita

  • Exercici 1: resum (5 punts)
  • Exercici 2: comentari de text (10 punts)
  • Exercici 3: text de 250-300 paraules (20 punts)

La puntuaci m韓ima per superar l'鄏ea 4 閟 de 17,5 punts.

Els examinands disposen de 2 hores per fer els exercicis d'aquesta 鄏ea.

纑ea 5: expressi oral i interacci

  • Exercici 1: presentaci dels examinands (no puntua)
  • Exercici 2: lectura comprensiva en veu alta (5 punts)
  • Exercici 3: intervenci individual (15 punts)
  • Exercici 4: interacci entre els examinands (5 punts)

La puntuaci m韓ima per superar l'鄏ea 5 閟 de 12,5 punts.

Els examinands disposen de 30 minuts per fer els exercicis d'aquesta 鄏ea.

L'ordre dels exercicis 2, 3 i 4 de l'鄏ea 5 pot variar.

ANNEX 2

DESCRIPCI DEL CERTIFICAT DE CONEIXEMENTS ESPEC虵ICS DE LLENGUA CATALANA LLENGUATGE ADMINISTRATIU

Certificat de nivell E (llenguatge administratiu)

1. Objectiu general

La finalitat de la prova 閟 avaluar si l'examinand t la compet鑞cia lingstica suficient per comprendre els textos administratius usuals i elaborar-los amb adequaci i correcci.

2. Objectius espec韋ics

2.1. Comprensi lectora

L'examinand ha de poder:

  • * Comprendre amb detall textos que el ciutad adre鏰 a l'Administraci (la sol穕icitud, la petici, el recurs, etc.).
  • * Comprendre amb detall una 鄊plia gamma de textos administratius (el certificat, la dilig鑞cia, la carta, l'acta de sessi, la convocat騬ia de sessi, la citaci, l'ofici, la nota interna, l'informe, la resoluci, el conveni, el contracte, etc.).

2.2. Expressi escrita

L'examinand ha de poder:

  • * Escriure textos que el ciutad adre鏰 a l'Administraci (la sol穕icitud, la petici, el recurs, etc.).
  • * Escriure textos administratius (el certificat, la dilig鑞cia, la carta, l'acta de sessi, la convocat騬ia de sessi, la citaci, l'ofici, la nota interna, l'informe, la resoluci, el conveni, el contracte, etc.).

2.3. Domini pr郼tic del llenguatge administratiu

L'examinand ha de poder:

  • * Utilitzar correctament les convencions gr鄁iques (鷖 de maj鷖cules i min鷖cules, abreviacions, puntuaci, etc.) i els criteris de redacci propis del llenguatge administratiu (ordre neutre dels elements de la frase, 鷖 de l'activa i la passiva, recursos de simplificaci del text, incisos, nominalitzacions, etc.).
  • * Emprar la terminologia i la fraseologia pr騪ies del llenguatge administratiu.

3. Avaluaci

Les persones que es presentin a la prova del nivell E (llenguatge administratiu) han de presentar pr鑦iament, com a m韓im, el certificat del nivell C1 de llengua catalana o un que es consideri equivalent.

La prova del nivell E consta de tres 鄏ees: comprensi lectora, expressi escrita i coneixements pr郼tics del llenguatge administratiu.

Per obtenir el certificat del nivell E, la suma de la puntuaci obtinguda a les tres 鄏ees ha de ser, com a m韓im, de 50 punts.

4. Estructura i valoraci de la prova

La prova s'estructura en tres 鄏ees:

纑ea 1: comprensi lectora (10 punts)

Exercicis varis del tipus seg黣nt: respondre unes preguntes a partir d'un text, dir si unes afirmacions s髇 vertaderes o falses d'acord amb un text, triar i ordenar fragments d'un o m閟 documents, relacionar fragments amb la part d'un document, etc.

Amb els exercicis de comprensi lectora s'avalua si l'examinand compr鑞 el contingut del text (tema, significat global, idees principals, informacions espec韋iques, intenci i punt de vista de l'autor, situaci comunicativa). A m閟, s'avalua si reconeix l'estructura del text (les diferents parts, l'ordre, els enlla鏾s entre les parts, etc.) i si n'ent閚 els valors expressius.

纑ea 2: expressi escrita (50 punts)

L'examinand ha de redactar dos textos administratius.

La puntuaci m韓ima per superar l'鄏ea 2 閟 de 30 punts.

Pel que fa a l'鄏ea d'expressi escrita, s'avalua la compet鑞cia discursiva i lingstica de l'examinand:

a) Adequaci

  • * L'estructura del text s'ha de correspondre amb el tipus de document.
  • * Registre: la llengua que empra ha de ser adequada al tema, al codi escrit, a la formalitat exigida i a la intencionalitat.
  • * Disposici: la informaci del text ha d'estar ben disposada a l'espai i ha de tenir els elements que corresponen al tipus de text.
  • * Finalitat: la intenci ha de quedar clarament expressada en el text i la informaci ha de ser la necess鄏ia per assolir l'objectiu comunicatiu proposat.
  • * Variaci: s'avalua la capacitat de l'examinand per fer servir els recursos de la llengua (la varietat i la precisi l鑨ica, els lligams entre les frases, la varietat de solucions sint郼tiques, etc.). En definitiva, es valora la flu飀esa de la redacci.
  • * S'avalua l'鷖 dels recursos lingstics, especialment els que afecten directament el llenguatge administratiu.

b) Coher鑞cia

  • * El contingut ha de ser adequat a la situaci comunicativa.
  • * El text ha d'estar dotat d'una estructura l騡ica i les idees s'han d'expressar amb claredat, seguint una progressi tem鄑ica.

c) Cohesi

L'examinand ha d'emprar correctament els mecanismes de cohesi necessaris i adequats al text (pronoms, conjuncions, adverbis, puntuaci, formes verbals, concordances, etc.).

d) Correcci

El grau m韓im de correcci lingstica per superar la prova ha de ser equivalent al nivell C1.

纑ea 3: coneixements pr郼tics de llenguatge administratiu (40 punts) Exercicis varis sobre fraseologia, terminologia, tractaments i sistema lingstic.

La puntuaci m韓ima per superar l'鄏ea 3 閟 de 20 punts.